Forjant estereotips, el discurs de la por i les pel·lícules de terror

Rajoy i Rubalcaba van dedicar ahir la primera jornada de la campanya del 22-M al mateix que han dedicat els darrers quatre anys, que és a llançar-se pel cap l'anomalia democràtica que suposa avui en dia, en ple segle XXI, la situació que pateix el País Basc, marcat per la xacra de la violència i la il·legalització de partits polítics. Per a mi, el Tribunal Constitucional que ara ha permès que les candidatures de Bildu es puguin presentar al País Basc i Navarra no és per això més democràtic en tant que les seves funcions emanen d'un text constitucional que no respecta els mínims preceptes de la condició democràtica, com ara la voluntat expressada pels catalans i catalanes en el referèndum de l'Estatut. Ara el TC ha decidit permetre la participació política d'amplis sectors de la societat basca com si els drets civils fossin alguna cosa que es pot donar i treure com el caramel que s'ofereix a l'infant en funció de si es porta bé o malament, i molts cops pel fet si el seu comportament ens agrada o no. Aquesta decisió no és una redempció que absolgui ses senyories del pecat capital democràtic que és la sentència de l'Estatut.

Però bé, això és més cosa del 10-J que del 22-M, o sigui que benvingut sigui Bildu a l'arena electoral i tornem als nostres candidats de carn i ossos. En la primera jornada de campanya electoral a Barcelona hi ha hagut contraposició d'idees sobre el model de ciutat sobre les quals parlaré en futures columnes. Avui, però, em vull centrar en la dèria dels dos principals candidats de mirar més de construir la imatge negativa de l'adversari que la positiva pròpia. Ho fan seguint el manual de tòpics del perfecte candidat, que indica que l'aspirant, en aquest cas el convergent Xavier Trias, ha de transmetre la idea que l'alcalde és un apoltronat que busca aferrar-se a la cadira del poder com sigui, mentre el titular del càrrec electe, el socialista Jordi Hereu, mira de despertar la por al que vindrà. Els polítics que no se'n surten de convèncer la ciutadania s'aferren a l'únic que els queda, conrear la por a l'adversari. En el cas de l'alcalde Hereu la nova versió d'Eduardo Manostijeras produïda per Mas films li ha posat una base molt cinematogràfica al seu discurs de la por. Però al marge d'usar les tisorades de Mas, Hereu practica allò de més val dolent conegut que bo per conèixer. Els humans acumulem una gran por al desconegut. Per això temem la invasió dels extraterrestres tal com va demostrar fa ja més de 80 anys Orson Wells amb la versió radiofònica de la novel·la d'H.G. Wells. I per això en la nostra societat sura la xenofòbia. És la reacció a la temença que produeixen els immigrats. Els temem perquè són uns desconeguts que a més no volem conèixer malgrat visquin al nostre replà d'escala. Però dels candidats que construeixen el seu discurs atiant la fòbia als nouvinguts prefereixo ni parlar-ne...

Aquesta sí que és una veritable pel·lícula de terror.