Bona setmana

Aquesta ha estat una gran set­mana: a des­ta­car, la lega­lit­zació de Bildu, que ha fet que la gro­llera democràcia espa­nyola sem­bli una mica més civi­lit­zada; també, la majo­ria abso­luta de l'inde­pen­den­tisme escocès, cosa que per­metrà un avenç con­si­de­ra­ble en l'inde­pen­den­tisme català. No poso com a bona notícia la mort de Ben Laden, per dues raons: una, que ja no era un ter­ro­rista ope­ra­tiu, sinó simbòlic; i una altra, que el pro­ce­di­ment entra en con­tra­dicció amb la supo­sada supe­ri­o­ri­tat moral del sis­tema democràtic, que només ho és, de moral, quan no passa res; quan hi ha algun con­flicte la nos­tra democràcia usa la violència bruta sense arru­far la cella. Tam­poc no hi poso el tri­omf del Barça perquè, era tan pre­vi­si­ble...! Quan un equip és supe­rior a qual­se­vol altre, que aquell gua­nyi no és notícia. I els esga­rips i el vic­ti­misme de Mou­rinho i com­pa­nyia són gags per al Polònia, no notícia seri­osa.

Encara hi ha una altra notícia que no deixa de ser diver­tida: Arturo Pérez-Reverte, “mar­ti­llo de here­jes”, és a dir, de cata­lans, que gau­deix d'una cata­la­nofòbia que en comp­tes d'una malal­tia ell creu que és una con­de­co­ració, ha estat acu­sat de nou per plagi; es tracta del guió de la pel·lícula Gitano, que abans havien deses­ti­mat com a plagi, però no la jut­gessa que porta ara el cas. Ell diu que és una “embos­cada”, és a dir, una con­xorxa en con­tra seva, que vés a saber si han maqui­nat els per­ver­sos cata­lans. L'autor de novel·les d'aven­tu­res, de fac­tura literària dis­cretíssima, aviat se sumarà a la coral que ara diu que el Cons­ti­tu­ci­o­nal s'equi­voca (per això de Bildu), quan havia cla­mat que les sentències es com­plei­xen sense repli­car (arran de la sentència del mateix tenebrós tri­bu­nal sobre l'Esta­tut de Cata­lu­nya).

I encara una altra bona notícia: la inau­gu­ració de la bellíssima escul­tura (un cap de dona, allar­gas­sat,d'una blan­cor total) a la plaça Madi­son de Man­hat­tan, l'autor de la qual és Jaume Plensa. Sumem-hi que encara fabri­quen lli­bres bons, inde­pen­dent­ment del seu volum de ven­des, i mal­grat els esforços edi­to­ri­als per obviar tot allò que no sigui comer­cial. I que ara mateix ha sor­tit el sol i veig per la fines­tra un noi i una noia que es fan un petó. Al·leluia.