Bona setmana

Aquesta ha estat una gran setmana: a destacar, la legalització de Bildu, que ha fet que la grollera democràcia espanyola sembli una mica més civilitzada; també, la majoria absoluta de l'independentisme escocès, cosa que permetrà un avenç considerable en l'independentisme català. No poso com a bona notícia la mort de Ben Laden, per dues raons: una, que ja no era un terrorista operatiu, sinó simbòlic; i una altra, que el procediment entra en contradicció amb la suposada superioritat moral del sistema democràtic, que només ho és, de moral, quan no passa res; quan hi ha algun conflicte la nostra democràcia usa la violència bruta sense arrufar la cella. Tampoc no hi poso el triomf del Barça perquè, era tan previsible...! Quan un equip és superior a qualsevol altre, que aquell guanyi no és notícia. I els esgarips i el victimisme de Mourinho i companyia són gags per al Polònia, no notícia seriosa.

Encara hi ha una altra notícia que no deixa de ser divertida: Arturo Pérez-Reverte, “martillo de herejes”, és a dir, de catalans, que gaudeix d'una catalanofòbia que en comptes d'una malaltia ell creu que és una condecoració, ha estat acusat de nou per plagi; es tracta del guió de la pel·lícula Gitano, que abans havien desestimat com a plagi, però no la jutgessa que porta ara el cas. Ell diu que és una “emboscada”, és a dir, una conxorxa en contra seva, que vés a saber si han maquinat els perversos catalans. L'autor de novel·les d'aventures, de factura literària discretíssima, aviat se sumarà a la coral que ara diu que el Constitucional s'equivoca (per això de Bildu), quan havia clamat que les sentències es compleixen sense replicar (arran de la sentència del mateix tenebrós tribunal sobre l'Estatut de Catalunya).

I encara una altra bona notícia: la inauguració de la bellíssima escultura (un cap de dona, allargassat,d'una blancor total) a la plaça Madison de Manhattan, l'autor de la qual és Jaume Plensa. Sumem-hi que encara fabriquen llibres bons, independentment del seu volum de vendes, i malgrat els esforços editorials per obviar tot allò que no sigui comercial. I que ara mateix ha sortit el sol i veig per la finestra un noi i una noia que es fan un petó. Al·leluia.