Llorca

Tot el meu con­dol pel tràngol que esteu pas­sant i encara pas­sa­reu, tot el meu res­pecte per la vos­tra llarga història, plena de lluita, d'emi­gració i de tragèdia. I no cal dir que em sem­bla del tot lògic que ara atu­reu la cam­pa­nya elec­to­ral al muni­cipi i us dedi­queu a fei­nes pri­o­ritàries. El que no acabo d'enten­dre és quin favor us fa que els par­tits cata­lans mar­quin un res­pir en la seva cam­pa­nya.

No sé, Llorca esti­mada,
fins a quin punt aques­tes mesu­res cata­la­nes us con­so­len per la tragèdia del ter­ratrèmol. Em consta que el cos­tum porta als minuts de silenci i els ges­tos de soli­da­ri­tat. Ara, aquí és més: es tracta d'un autèntic dol, d'inter­rom­pre durant 24 hores la nor­ma­li­tat política. És cert que bona part dels cata­lans tenim alguna cosa de mur­ci­ans. Però, amb tot, em pre­gunto quina reacció s'hau­ria produït si la catàstrofe s'esde­ve­nia, posem per cas, a Mònaco, a la mateixa distància i amb qui ens uneix la mateixa mar i un pas­sat com­par­tit.

Els par­tits hau­rien atu­rat per una tre­mo­lor a Mònaco les seves acti­vi­tats pre­fe­rents? I, a risc de sem­blar poc ele­gant, pre­gunto; quina hau­ria estat ales­ho­res la reacció dels naci­o­na­lis­tes, en con­cret? No resulta sos­pitós que quan ens ensu­mem pro­ble­mes d'imatge ja no ens con­si­de­rem país a part? I que a l'hora del con­dol ens tor­nem espa­nyols de cop? Estic segur que vosal­tres, amics de Llorca, apre­ciaríeu que els cata­lans fóssim naci­o­nal­ment cohe­rents tant en la sort com en la desgràcia, perquè si no tot ple­gat faria l'aspecte de comèdia política­ment cor­recta.