Entre l'exconseller Castells i Pujol júnior

L'excon­se­ller Cas­tells rea­pa­rei­xia en cam­pa­nya l'altre dia, després de mesos d'un silenci igno­miniós, per bur­xar CiU. Cas­tells tocava el crostó als con­ver­gents davant l'estratègia d'escu­dar-se per­ma­nent­ment en l'herència de l'ante­rior govern, bate­jat com a “tri­par­tit”. L'expressió tri­par­tit és l'espan­tall de moda entre el naci­o­na­lisme. Una torna d'allò que va ser evo­car el temor al PP –“si tu no hi vas, ells tor­nen”– i que tan bons resul­tats va pro­por­ci­o­nar al PSOE en la dar­rera cam­pa­nya de les espa­nyo­les.

A Oriol Pujol li va fal­tar temps per sal­tar al coll del con­se­ller evo­cant, per enèsima vegada, el dèficit here­tat i la can­ta­re­lla del mal­ba­ra­ta­ment de recur­sos, per molt que el seu homònim, el con­se­ller Mas-Colell, hagi dit de totes les mane­res pos­si­bles que el pro­blema essen­cial és el cost de la sani­tat pública cata­lana i l'espoli econòmic, si bé d'aquest dar­rer incon­ve­ni­ent els con­ver­gents només se'n recor­den de tant en tant.

Té gràcia perquè fins ara l'excon­se­ller (d'Eco­no­mia) Cas­tells s'havia fet fonedís quan el man­tra de guerra con­ver­gent, aire­jat fins a la saci­e­tat a can Godó, era l'escan­da­losa gestió econòmica. A falta de tota con­creció, cal ima­gi­nar que es devien refe­rir als diners des­ti­nats a les dele­ga­ci­ons cata­la­nes o a la pro­moció de la llen­gua i la cul­tura, un recurs habi­tual de la caverna mediàtica que va ser aplau­dit sense manies per CiU des de l'opo­sició.

Però el més curiós és que, sent opo­sició, CiU vivia una lluna de mel amb Cas­tells, era l'únic con­se­ller que sal­va­ven. No cal dir que Cas­tells es dei­xava esti­mar i sem­pre que tenia ocasió dei­xava sen­tir la seva pre­ferència per la soci­o­vergència. I ara van i s'enfan­guen. Quina llàstima! Tan bé que es por­ta­ven.