Cada dia un raig

Aquests dies propers a les eleccions municipals fa l'efecte que moltes ciutats, encapçalades per Barcelona, s'han posat a fer obres pels carrers de manera intensa. Un gest més de propaganda, però són obres realment efectives? Duraran fins després de les eleccions? L'oposició, controla bé aquestes despeses circumstancials? No hi ha un pla d'obres públiques a llarg termini que no depengui de l'afalac a l'elector i de la propaganda descarada?...

Cada cop més les notícies de diaris i teles –i de retruc els comentaris que es fan a tertúlies i diaris– són de to crític i negatiu: tot va malament, tots ho fan malament! Potser ens hauríem d'obligar a donar una notícia bona i optimista a cada tongada, sigui on sigui, encara que només es faci per donar ànims als ciutadans. A més, si critiquem fort un o dos polítics, per exemple, vol dir que els altres de la colla no ho fan tan malament, o sigui que no perdem mai l'esperança, i això que costa!

El mateix conseller de Sanitat ha confessat que el govern, començant per ell, comunica malament als ciutadans les seves decisions. L'anunci que va fer ell, per exemple, de les retallades a Sanitat, l'hauria d'haver parlat i consensuat abans amb els metges. I els tècnics de comunicació que té la Generalitat? L'escàndol del vot independentista o no, de la vicepresidenta, també és un bon model de com fer malament les coses: el públic encara no sap a qui ha de creure, si al Senyor Duran i Lleida o a la senyora de l'expresident Pujol. El vot no era secret? Uns per massa i altres per poc, i la casa potes enlaire, ai!

No tenim un excés d'universitats, per exemple? Cal que hi hagi una universitat pública a cada cantonada? Cal un aeroport a Lleida, amb un tren AVE a cinc minuts del Prat? I no parlem de l'aeroport de Castelló? Cal que TV3 pagui per retransmetre uns partits que ens poden oferir altres teles privades? Cal que als polítics que deixen el càrrec els col·loquin de directius a empreses públiques sense oposició ni mèrits propis? Cal que els dirigents de Telefónica es reparteixin uns guanys monumentals sense pensar en la situació de milers de parats? Cal...? Caldrien tantes coses!

Com és possible que hi hagi polítics que s'omplin la boca a favor de la llibertat d'expressió i no deixin veure TV3 al País Valencià. Aquí, també, als aparells de tele al Canal 9 hi surt una mena d'arc de Sant Martí de coloraines que ho empastifa tot. No hi ha forma legal d'obligar els que manen a circular les imatges pels espais que vulguin? Què passaria si uns governants prohibissin arribar un diari del color que sigui a una població? En el segle XXI encara poden censurar el pensament, l'expressió i la visió de les coses? I diuen que són partidaris de la llibertat!

Ara que aquí han prohibit els toros, el govern francès declara la festa taurina un bé cultural a protegir! No hauria valgut més anar convencent els ciutadans de la crueltat de la cerimònia, en lloc d'anar amb prohibicions i declaracions de si el públic es diverteix bé o malament? Prohibir és el camí fàcil i tirànic, la pedagogia social és una altra cosa, més intel·ligent, llarga i difícil. Els toros era l'únic acte en què es maltracten els animals? Em sembla que aquest vici de dirigir-ho tot, fins i tot com ens hem de divertir, només convenç els convençuts. Veurem grups d'aficionats als toros pelegrinant a França en autocars per assistir a corridas, com abans havíem d'anar-hi a veure les pel·lícules de la Brigitte Bardot i associades.