Els generadors d'odi

En els debats públics d'aquesta cam­pa­nya que enfila la seva recta final s'ha notat com mai l'alè i l'ombra dels qui no hi eren con­vi­dats. Les for­ma­ci­ons de caire racista i xenòfob ho apro­fi­ten tot, les absències també, per mirar de con­di­ci­o­nar el rumb dels par­tits democràtics i tras­to­car-ne el sen­tit comú. Tant és si se'ls per­met par­ti­ci­par als debats com si, en apli­cació del sem­pre dis­cu­ti­ble cri­teri de la repre­sen­tació par­la­mentària, l'orga­nit­zació els exclou: sem­pre tro­ben la manera d'escam­par la seva xava­lla demagògica. A Salt, per exem­ple, durant l'acte con­vo­cat per El Punt i d'altres mit­jans, ningú no els va tro­bar a fal­tar però tot­hom va sen­tir la seva ferum engan­xosa, fins al punt que els can­di­dats que van inter­ve­nir es van con­xor­xar al vol­tant d'un mis­satge comú ben salu­da­ble: cal impe­dir que els gene­ra­dors d'odi tin­guin lloc a l'Ajun­ta­ment. L'expressió l'havia posat en cir­cu­lació amb ante­ri­o­ri­tat l'alcal­dessa, Iolanda Pineda, deci­dida a evi­tar que el con­te­ni­dor cre­mat sigui el senyal iden­ti­tari de la població. Entre el públic assis­tent, nombrós, molt cor­recte, fins i tot generós en els seus aplau­di­ments, una rea­li­tat cla­mo­rosa: gai­rebé no s'hi veia cap immi­grant, qua­tre de comp­tats. A la gent només se li va esca­par el riure quan el can­di­dat del PP va pro­me­tre que tre­ba­lla­ria per a totes les races i reli­gi­ons. La radi­ca­lit­zació del PP també és una victòria dels racis­tes i els xenòfobs. El vent de la crisi bufa a favor seu. Fins i tot els afa­vo­reix la indig­nació legítima de les per­so­nes que acam­pen a les ciu­tats per recla­mar una democràcia real. El descrèdit dels polítics els ali­menta i els engreixa. Però no tot està per­dut. Ho deia un veterà llui­ta­dor per la igual­tat de les per­so­nes al terme del debat de Salt: "Quan vaig dei­xar la política activa vaig deci­dir que, mal­grat tot, no dei­xa­ria d'anar a votar perquè calia bar­rar el pas a la dreta. Ara tam­poc no dei­xaré d'anar-hi perquè a qui cal bar­rar el pas és a l'extrema dreta. Mireu si hem empit­jo­rat."