Indignat

T'has acam­pat al bell mig de la ciu­tat, i cal adme­tre que has triat un bon moment. En vigília d'elec­ci­ons, ningú no té els sants pebrots de fer-te fora, perquè cap de les ins­ti­tu­ci­ons no es vol arris­car a anar a les urnes amb fotos de gar­ro­tada. Això vol dir que tens un cert marge per ocu­par l'espai públic, però que com a màxim diu­menge se t'han aca­bat les colònies.

Has sus­ci­tat una pre­gunta que fa temps que corre en l'ambi­ent. No tant qui ets i què vols exac­ta­ment i què pre­tens; tot això té difícil res­posta, vista la teva espon­taneïtat. La pre­gunta que ara apa­reix per damunt de tot ple­gat és per què no havies fet res abans. Amb un atur de més del 20%, que es dobla entre el jovent; amb reta­lla­des a dojo; amb els llo­guers i els preus pels núvols; amb fei­nes ronyo­ses i l'emi­gració que torna, home, també era estrany que tot­hom es tanqués a casa amb un bar­ri­let de cer­vesa a veure el fabulós casori dels prínceps de Wind­sor. Algú s'havia d'indig­nar, oi?

Amb tu a la plaça, apa­rei­xen les espe­cu­la­ci­ons de sem­pre, i els càlculs sobre quins par­tits o actors soci­als empe­nyen les pro­tes­tes. Doncs mira, indig­nat, no et conec del tot, però m'hi juga­ria la pell que no tens ningú al dar­rere. Més enllà dels grups alter­na­tius que ara comen­cen a entrar-hi, jo diria que això ha començat com les con­sul­tes sobre la inde­pendència o com les mani­fes­ta­ci­ons de les ciu­tats àrabs. Amb un gra­pat de gent fent twe­ets. I això és el que més des­con­certa el poder, o els par­tits polítics en gene­ral; que la gent cor­rent faci coses al marge d'ells.