Els indignats

Ha arri­bat l'hora que la indig­nació es trans­formi en acció; que la ràbia i la impotència es con­ver­tei­xin en idees per con­so­li­dar; hora que la des­es­pe­rança ens mogui en recerca d'un futur que només nosal­tres podem cons­truir.

No són una colla de joves eixe­le­brats els que han acam­pat i s'han mani­fes­tat. És el sor­gi­ment d'una consciència glo­bal en recerca d'un món en què es pugui viure amb dig­ni­tat; per­so­nes de totes les edats i con­di­ci­ons, amb l'empenta d'una ener­gia jove, perquè són els joves els que por­ten la passió i la valen­tia de dir “prou, d'això que ens doneu, ja no en volem més”.

El món can­via quan l'home can­via per dins. I hem dei­xat de creure en aquest món que ens han venut. Ara hem can­viat, i can­vi­a­rem el món, per con­ver­tir-lo en un món cons­truït entre tots, pen­sat per tots, on tot­hom pugui par­ti­ci­par, tre­ba­llar-hi, crear, gau­dir-hi, viure-hi en pau, tran­quil·litat, espe­rança i il·lusió de futur.