Articles

Ull de peix

Impressions

“Tinc la impressió que sóc víctima de la pitjor de les passions humanes: l'enveja. Perquè em fa enveja Bildu.”

Cordeu-vos les sabates, que ve Rajoy! Aquestes primàries que, vulguis que no, són a nivell espanyol, ho han contestat clarament: el PP puja, i fins i tot a Catalunya, on havia estat una força residual, i ara avança i avança. D'acord, no els voten tant a ells com voten contra la política de Zapatero, però el cas és que pugen. I continuen impertèrrits els qui tenen processos oberts.

Tinc la impressió que quan hi ha crisi econòmica la gent s'aferra als conservadors, perquè creu que gestionen millor els diners públics (?!).

Tinc la impressió que el PP puja perquè ha deixat anar, de mica en mica, els lerrouxistes (Rosa Díez o Ciutadans) i l'ala franquista (Plataforma) que llastraven el seu centrisme (en el món actual, i a tot arreu, tothom és de centre i ser d'esquerres o de dretes és antiquat. (Jo sóc una antiquada, ho confesso).

Tinc la impressió que, malgrat l'ensulsiada d'Esquerra –que ha insistit que representa una unitat que no tenia–, l'independentisme, en uns comicis laterals com aquests, s'ha comportat, amb un bon actiu de la CUP, per exemple, i una digna estrena de Solidaritat.

Tinc la impressió que sóc víctima de la pitjor de les passions humanes: l'enveja. Perquè em fa enveja Bildu. Ja em feia enveja (i molta) el concert econòmic de Nafarroa i Euskadi, però que el castigat, insultat, escorcollat i vigilat independentisme basc tregui tan bons resultats és fantàstic.

Tinc la impressió que els acampats, que, en aquests moments, són la sal de la terra –que els déus els beneeixin– no han pogut ni volgut afectar les eleccions ni catalanes ni espanyoles. La seva missió és precisament no formar part d'aquesta contesa electoral en què l'aritmètica és més poderosa que la ciutadania que la genera, mira quina estranya paradoxa.

Tinc la impressió que a Catalunya les coses no canviaran tant com diuen: ara toca estrènyer-se la corretja i aguantar la respiració, tant amb els uns com amb els altres. Els sacrificis que ens esperen no tenen color polític. O sí?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.