La dreta guanya arreu de l'Estat

La tremenda desfeta del PSOE arreu de l'Estat ni és sorprenent ni és injusta ni significa un sobtat tomb a la dreta de l'electorat espanyol. El partit en el govern, que s'adorna amb els adjectius “socialista” i “obrer”, a l'hora de posar ordre als problemes econòmics ha optat per congelar les pensions dels jubilats; ha optat per retallar, i ha obligat els governs autonòmics a retallar, també, els pressupostos d'àrees tan sensibles com són la sanitat i l'educació; ha optat per rebaixar el sou dels funcionaris, treballadors al cap i a la fi, i ha estat expedientat per Brussel·les per la seva màniga ampla amb els astronòmics sous dels banquers. Un partit socialista i obrer que permet que joves sortits de les universitats amb llicenciatures i doctorats hagin d'emigrar a altres països per trobar una feina d'acord amb la seva especialitat. La gent s'ha decidit pel PP –així funciona el bipartidisme–, de la mateixa manera que va votar PSOE després dels sagnants atemptats de l'11-M del 2004 per castigar aquells que l'havien enganyat. A més, es tracta d'eleccions autonòmiques parcials, i d'eleccions municipals en què, en molts casos, es voten persones abans que formacions polítiques. Però, compte, si haguessin estat generals, molt probablement el partit de Mariano Rajoy hauria vençut els socialistes, i amb majoria absoluta. Aquí a casa nostra, que només es triaven governs municipals (fet que afecta alhora la composició de les diputacions i els consells comarcals), el PP ha pujat bastant, fins al punt d'obtenir alcaldies importants, com ara la de Badalona, mentre que ERC ha tingut una davallada espectacular, talment com si l'hagués arrossegat un tsunami. Per això m'ha sorprès llegir una columna de Federico Jiménez Losantos en què lamenta que, a més del PP, també hagi triomfat el separatisme, sobre tot el d'ETA, per la legalització de Bildu, cosa de la qual ell atribueix la culpa al “partido de Chacón y a sus secuaces del Tribunal Constitucional”.