Tornar a Gombe

La doc­tora Jane Goo­dall, de 76 anys, passa tres quar­tes parts de l'any viat­jant pel món. Quan se sent estres­sada, torna a Gombe. Torna als orígens del món que ella ha con­tribuït a crear des d'aquell indret de la costa est del llac Tan­ga­nika, al cor de l'Àfrica. Enmig dels seus amics sal­vat­ges, els xim­panzés de Gombe, retroba la pau i reprèn ener­gies per con­ti­nuar la seva lluita.

A vega­des, un docu­men­tal cine­ma­togràfic actua en l'espec­ta­dor tal­ment com una epi­fa­nia, una reve­lació d'una veri­tat o d'un nou món fas­ci­nant. És quan dius als amics: no us el per­deu. No us per­deu, amics lec­tors, El viaje de Jane (Jane's jour­ney), recent­ment estre­nat a les nos­tres sales, l'últim que aborda la vida i dedi­cació de la il·lus­tre dama. El seu direc­tor, el docu­men­ta­lista ale­many Lorenz Kna­uer, ha espe­rat paci­ent­ment vint anys per obte­nir el vis­ti­plau de la pro­ta­go­nista. Ella és la pro­ta­go­nista, sí, però ella no vol pro­ta­go­nisme. El pro­ta­go­nisme que vol és el de la causa per la qual fa cin­quanta anys que es va esta­blir a l'Àfrica i per la qual en fa vint que va dei­xar l'Àfrica.

El més interes­sant del docu­men­tal i, òbvi­a­ment, de la fecunda vida i obra de la dona científica mun­di­al­ment més cone­guda, són els tres girs fona­men­tals en la seva tra­jectòria humana, científica i cívica. En plena joven­tut, als 26 anys, Jane Goo­dall deci­deix dei­xar Angla­terra i viat­jar a Gombe, lla­vors reserva de caça de l'imperi Britànic, per inves­ti­gar el com­por­ta­ment dels xim­panzés sota la tuto­ria del pale­o­an­tropòleg Louis Leaky. El 1964 obté el doc­to­rat d'eti­o­lo­gia per Cam­bridge. Però no es queda a la metròpoli, sinó que torna a Gombe per des­ple­gar-hi anys d'inves­ti­gació de camp i cons­truir la seva magna obra sobre la soci­a­lit­zació dels nos­tres ante­ces­sors més pròxims en l'escala evo­lu­tiva. Con­visqué amb ells a la selva, nomenà amb un nom propi cada indi­vidu de cada grup, ras­trejà els com­por­ta­ments quasi humans de les famílies, registrà llar­gues i bru­tals guer­res entre grups, anotà rela­ci­ons amo­ro­ses, com­pas­si­ves i solidàries entre els mem­bres de les famílies.