Articles

Despertar la consciència

“No gestionar adequadament la bonança ha marcat l'entrada, profunditat i conseqüències de les crisis que ens afecten; no redreçar ara els problemes de fons afectarà quan i com sortirem del pou”

Les pre­vi­si­ons han fallat i no s'han com­plert els augu­ris dels que ens anun­ci­a­ven que aquest prin­cipi de segle seria el de la trans­for­mació de la soci­e­tat de la infor­mació per la del conei­xe­ment. Ara ens ado­nem que més que un pronòstic era un desig, fona­men­tat en una cosa tan necessària com l'opti­misme però també en un inno­cent excés de con­fiança en la con­dició humana. No s'ha de caure en l'error de per­dre l'espe­rança, però no podem enfron­tar intel·ligència amb il·lusió i no podem entrar en el joc de la con­fusió entre com són les coses i com voldríem que fos­sin. La consciència de la rea­li­tat és impres­cin­di­ble per enten­dre-la i, per tant, també per trans­for­mar-la.

A les pla­ces i car­rers de les nos­tres ciu­tats s'han tor­nat a sen­tir i se sen­ten aquests dies les pro­cla­mes a favor de la rege­ne­ració del sis­tema. Són mani­fes­ta­ci­ons del neces­sari afany d'evo­lució cap a una mena d'objec­tiu que hau­ria de ser comú, però que encara s'ha de defi­nir. El veri­ta­ble pro­blema de la uto­pia no és la distància entre la rea­li­tat i el somni, les difi­cul­tats que podem pre­veure per asso­lir-la o fins i tot el debat sobre les pos­si­bi­li­tats reals que poden exis­tir per arri­bar-hi, sinó que cada un té la seva.

L'alter­na­tiva a voler-ho can­viar tot i fer-ho de pressa –de seguida, ara mateix, ja!, tal com ens pro­met la publi­ci­tat que ali­menta el con­su­misme que cri­ti­quen– no ha de ser renun­ciar a qual­se­vol ambició. El millor de les mobi­lit­za­ci­ons dels “indig­nats” és que han remo­gut les consciències crítiques i han des­per­tat l'incon­for­misme. La para­doxa, que no és nova, és que quan més gran sem­bla l'ambició més se sim­pli­fica el dis­curs que hau­ria d'actuar de motor trans­for­ma­dor. Abans eren els eslògans que caben en una pan­carta; ara, els que es poden escriure en els 140 caràcters d'un twitt, però sem­pre són fra­ses que estan més a prop dels tòpics que de les idees, de la pro­pa­ganda que del pen­sa­ment; en defi­ni­tiva, són mani­fes­tació de la soci­e­tat de la infor­mació i no indici d'una canvi que ens hau­ria de situar al camí cap a la del conei­xe­ment.

La inter­re­lació ens per­met situ­a­ci­ons noves amb grans pos­si­bi­li­tats, però ens enfronta a pro­ble­mes cada cop més com­ple­xes que no acos­tu­men a tenir solu­ci­ons ni sen­zi­lles ni ràpides. Tot i la inne­ga­ble existència de vasos comu­ni­cants entre les dife­rents rea­li­tats econòmiques, algú pensa de veri­tat que limi­tar els sous dels ban­quers solu­ci­o­narà l'atur juve­nil? Evi­dent­ment que no. El sol fet d'insi­nuar-ho, a més d'una bes­ti­esa, és una manera de no abor­dar a fons cap de les dues qüesti­ons.

De la mateixa manera que no haver ges­ti­o­nat ade­qua­da­ment la bonança ha mar­cat l'entrada, la pro­fun­di­tat i les con­seqüències de totes les cri­sis que ens afec­ten, no redreçar ara els pro­ble­mes de fons afec­tarà el quan i el com sor­ti­rem del pou. El deter­mi­nisme del dis­curs que es fa des d'alguns sec­tors polítics, en què s'asse­gura que ningú podia haver pre­vist ni evi­tat el que està pas­sant, és la prin­ci­pal pro­clama anti­sis­tema.

A més, això repro­du­eix un altre error, que és basar tota l'anàlisi exclu­si­va­ment en els indi­ca­dors quan­ti­ta­tius. Aquesta sí que és una manera de fer, el signe d'iden­ti­tat d'un cicle, que ha arri­bat a la seva fi. El repte és recu­pe­rar els índexs qua­li­ta­tius, els valors, les idees, els pro­jec­tes, les ambi­ci­ons i el com­promís, que en tota soci­e­tat democràtica tenen una relació directa amb els indi­vi­dus que la for­men.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.