Grimsvoetn

Quina dèria teniu, volcans nòrdics de noms impronunciables, a complicar-nos la vida. L'any passat va ser l'Eyjafjalla, i ara tu. Escopiu tota la ràbia que porteu a dins, l'escampeu pel cel i paralitzeu l'espai aeri, fent-nos retrocedir a l'edat del carro. Tu ets un avís, muntanya viva, que la natura és de llarg molt més forta que els humans. Coi, ets capaç de posar en perill fins i tot una final de la Champions. No hi ha poder que se't pugui comparar.

Les autoritats han començat a tancar aeroports, però ens han assegurat que aquest cop no és el mateix; que hi ha menys cendra, més concentrada, que el risc no és com el de fa un any. El que diuen els experts no coincideix; el servei oficial meteorològic d'Islàndia sosté que la potència de l'erupció és molt superior, i que en 24 hores s'han escampat més cendres que en tota l'activitat sumada de l'any passat. Es veu que ets més rabiós, Grimsvoetn, però sembla que les mesures adoptades són més discretes. Què passa?

El que realment ha minvat, sembla, són les erupcions humanes. Ja ho ha declarat el carismàtic O'Leary de Ryanair; l'any passat vam fer el ridícul i, pitjor encara, vam perdre molts diners. O sigui que ara toca eixamplar una mica més la màniga i no caure en l'alarmisme fàcil. Una mica de polsim no pot afectar tant les nostres portentoses turbines. Fins que passi alguna cosa, és clar. Aleshores tornarem a veure la crua realitat de cara, i a adonar-nos que nosaltres no som, per molt que ens ho pensem i ens ho proposem, els amos del planeta.