Grimsvoetn

Quina dèria teniu, vol­cans nòrdics de noms impro­nun­ci­a­bles, a com­pli­car-nos la vida. L'any pas­sat va ser l'Eyjaf­ja­lla, i ara tu. Esco­piu tota la ràbia que por­teu a dins, l'escam­peu pel cel i para­lit­zeu l'espai aeri, fent-nos retro­ce­dir a l'edat del carro. Tu ets un avís, mun­ta­nya viva, que la natura és de llarg molt més forta que els humans. Coi, ets capaç de posar en perill fins i tot una final de la Cham­pi­ons. No hi ha poder que se't pugui com­pa­rar.

Les auto­ri­tats han començat a tan­car aero­ports, però ens han asse­gu­rat que aquest cop no és el mateix; que hi ha menys cen­dra, més con­cen­trada, que el risc no és com el de fa un any. El que diuen els experts no coin­ci­deix; el ser­vei ofi­cial mete­o­rològic d'Islàndia sosté que la potència de l'erupció és molt supe­rior, i que en 24 hores s'han escam­pat més cen­dres que en tota l'acti­vi­tat sumada de l'any pas­sat. Es veu que ets més rabiós, Grims­vo­etn, però sem­bla que les mesu­res adop­ta­des són més dis­cre­tes. Què passa?

El que real­ment ha min­vat, sem­bla, són les erup­ci­ons huma­nes. Ja ho ha decla­rat el carismàtic O'Leary de Rya­nair; l'any pas­sat vam fer el ridícul i, pit­jor encara, vam per­dre molts diners. O sigui que ara toca eixam­plar una mica més la màniga i no caure en l'alar­misme fàcil. Una mica de pol­sim no pot afec­tar tant les nos­tres por­ten­to­ses tur­bi­nes. Fins que passi alguna cosa, és clar. Ales­ho­res tor­na­rem a veure la crua rea­li­tat de cara, i a ado­nar-nos que nosal­tres no som, per molt que ens ho pen­sem i ens ho pro­po­sem, els amos del pla­neta.