Mladic

Els més joves no deuen saber ni quina cara fas, però als que vam seguir la tele­vi­siva guerra dels Bal­cans, el teu ros­tre de males puces i el teu nom són gai­rebé la per­so­ni­fi­cació del mal. Als anys noranta vas ser el capi­tost mili­tar i res­pon­sa­ble de les grans matan­ces de civils a Bòsnia. Per això eres actu­al­ment el cri­mi­nal de guerra més bus­cat, fins al punt d'hipo­te­car l'entrada de Sèrbia a la UE.

Ara t'han enxam­pat, Ratko Mla­dic, i aviat començarà un d'aquells judi­cis ritu­als i plens de sopor del tri­bu­nal de l'Haia. Des­fi­la­ran davant nos­tre, altra vegada, els hor­rors i les bar­ba­ri­tats del con­flicte de l'ex-Iugoslàvia, come­sos sovint amb una fre­dor que treu la son. I espe­rem que la fre­dor, aque­lla indi­ferència abso­luta que mos­tra­ves davant les vides d'altri, també et pas­sarà fac­tura. Si hi ha sort, no et moriràs abans d'hora, i et podran con­dem­nar en ferm. Això no farà res­sus­ci­tar les vícti­mes, però farà renéixer la con­fiança en la justícia humana. La impu­ni­tat perdrà crèdit i el pas­sat dor­mirà una mica més tran­quil.

El que no tinc tan clar és que la teva detenció ajudi a revi­sar els crims de guerra més impu­nes de tota la història con­tem­porània, els de la guerra civil i del fran­quisme. De males bèsties amb cara agra i orfes de som­riure n'hem tin­gut una colla. Difunts i algun de viu. I no hi ha manera, tu. Alguna cosa no hem fet bé. Fins i tot al Ter­cer Món les res­pon­sa­bi­li­tats cri­mi­nals se les pre­nen més
seri­o­sa­ment. Tu que en saps, Mla­dic, tens alguna idea? Algú té alguna idea? Pot­ser que fem alguna
cosa.