Irlanda

Irlanda, com tot­hom sap, és l'illa veïna de la Gran Bre­ta­nya. Irlanda, com tot­hom sap, és l'altre país de parla anglesa de la Unió Euro­pea. Irlanda, com tot­hom sap, va ser una colònia britànica durant segles. El pro­blema és que Irlanda va esde­ve­nir estat inde­pen­dent el 1922. I això deu expli­car que a la reina d'Angla­terra li hagi cos­tat gai­rebé sei­xanta anys tro­bar un moment per anar a Dublín de visita ofi­cial. Les dis­pu­tes entre veïns, com les guer­res civils, són afers de llarga durada. Ara, final­ment, ho ha fet. I el detall més sig­ni­fi­ca­tiu ha estat el ram de flors que, acom­pa­nyada de la pre­si­denta de la República d'Irlanda, la reina ha dipo­si­tat al “jardí de la memòria” de Dublín, un espai dedi­cat a tots els que van per­dre la vida per la lli­ber­tat d'Irlanda. És a dir, ha anat a hono­rar els que van morir a mans dels britànics. També la va acom­pa­nyar el seu marit, el duc d'Edim­burg, un home a qui els repu­bli­cans irlan­de­sos li van matar un oncle i dos cosins. El temps ho cura tot? Fins a cert punt, suposo. Aquest gest de recon­ci­li­ació entre veïns que tenen avui dia tan­tes coses en comú (sense comp­tar-hi el clima plujós) ha cos­tat sei­xanta anys i en feia cent que cap monarca britànic no tre­pit­java Irlanda en una visita d'estat. Tot costa molt. I els sis com­tats del Nord d'Irlanda que encara for­men part del Regne Unit dei­xen l'illa escapçada. L'esgar­ri­fosa violència a l'Uls­ter sem­bla aca­bada, però la situ­ació encara porta cua. El procés d'inde­pendència d'Irlanda va tro­bar en un vers de Yeats una imatge memo­ra­ble: “Ha nas­cut una bellesa ter­ri­ble”. Els grans ide­als de la huma­ni­tat sem­pre que­den tocats de bellesa... ter­ri­ble. Les espi­rals de violència només min­ven a còpia d'ele­gia i de recon­ci­li­ació. I de temps, és clar. Després de vui­tanta anys d'inde­pendència sem­bla que l'antic domi­na­dor ha estat capaç de “fer un gest” amb l'excolònia que cor­ro­bora la lega­li­tat for­mal. En política, els ges­tos són la cosa d'exe­cució més fàcil i la que costa més de fer.