CRÒNICA D'AMBIENT
PEP RIERA
La quarta o la vida... continua
Allunyat de les urgències històriques que va diagnosticar Menotti, el Barça escriu ara la història del futbol i ja busca la seva quarta copa d'Europa. Ho fa amb la serenitat de saber que està en el camí adequat, que el que serà el club demà diumenge no depèn del resultat d'avui a Wembley. Les tres copes d'Europa que ja té el club són un palmarès excel·lent, però la gran conquesta dels últims temps és que Pep Guardiola ha establert en només tres temporades les bases perquè el club es mogui en l'alta competició com un peix a l'aigua. No es guanya sempre, tot i que l'equip de Guardiola ha guanyat nou títols dels dotze que ha disputat fins ara, però encara és més difícil estar durant molts anys seguits en disposició de guanyar, lluitant pels títols fins al final. Els equips tenen cicles, és cert, però sovint és perquè no se saben fer prou bé les transicions d'una etapa a una altra. El Barça comença ara a tenir la fórmula per no veure's abocat a les ruptures i als canvis traumàtics per mantenir-se com un equip competitiu. Té un estil de joc propi, té l'estructura de formació adequada per donar-hi continuïtat i el club sembla establert en una etapa d'estabilitat institucional. I té, sobretot, Pep Guardiola, el gran factòtum d'aquesta magna obra en què s'ha convertit el Barça. Però encara millor que això, el que té Guardiola és que, si un dia se'n va, serà una pèrdua sensible però el que deixarà com a llegat continuarà tenint un valor incalculable.
Tot això per fi és independent del que passi en la final d'avui. Es guanyi avui la quarta o no, la vida en el Barça tal com s'entén actualment continuarà. Però aquesta final és molt important. I s'ha de guanyar. L'equip la vol guanyar. Perquè la història s'escriu guanyant títols com el que es disputa avui. Respecte als pioners que van guanyar la primera lliga de campions el 1992 al vell Wembley, els jugadors d'ara ja no tenen el pes de l'ara o mai, sinó la responsabilitat de l'ara més. El que està passant ara remet a aquell origen, però l'evolució ha estat espectacular. En molts aspectes. És diferent fins i tot la manera com el mateix equip afronta la final d'avui i la de fa dos anys a Roma. La passió, l'èpica i l'emotivitat del 2009 han donat pas a la serenitat, la confiança i la naturalitat del 2011. És el que va transmetre ahir Guardiola: serenor i autoconfiança. Per la feina que ja està feta. En aquests tres anys, sobretot la feina de no voler parar de millorar, ni després de guanyar-ho tot. Allò tan fàcil de dir que l'important no és arribar sinó mantenir-se i tan difícil de portar-ho a la pràctica.
Però també en la cronologia dels títols es pot fer una lectura evolutiva. El Barça va guanyar la primera en la pròrroga, la segona per la mínima remuntant un gol, i la tercera amb una certa suficiència. Amb perspectiva, a vegades els resultats també expliquen coses. I si entremig s'hi posen les finals perdudes i les circumstàncies conegudes, s'hi poden resseguir tots els revolts de l'aprenentatge per establir-se en l'elit futbolística.
Per arribar a ser un club guanyador ha calgut primer tenir una idea fundacional, després un equip competitiu i en el camí un club ambiciós i finalment estable. Així s'ha arribat a les portes del tercer títol en sis anys. Si els jugadors del Barça pugen avui a recollir la copa, la quarta, el centenar d'esglaons del nou Wembley seran un petit passeig en comparació amb el que ha recorregut el club en l'última dècada. La història en prendrà nota.