Millor o pitjor?

La majo­ria de grups polítics tenen uns interes­sos con­crets però els dis­fres­sen sota una ide­o­lo­gia que els fa de marc. N'hi ha, però, que, des de la seva cre­ació, obe­ei­xen a raons per­so­nals con­tra els que manen. El bé comú hi bri­lla per l'absència. Tot sem­bla indi­car –per la tra­jectòria– que és el cas del Millor, força emer­gida a Llo­ret en aques­tes elec­ci­ons, que s'ha carac­te­rit­zat per uns but­lle­tins periòdics pam­fle­ta­ris i per una cam­pa­nya agres­siva, que rane­java l'insult per­so­nal. Hi ha gent, però, a qui agrada la car­nassa, han tin­gut alguns pro­tec­tors –cir­cu­len noms– i han obtin­gut 2.347 vots. La situ­ació de la justícia en aquest país també ajuda a aquest caos. Perquè si fa temps que hi ha que­re­lles i denúncies inter­po­sa­des entre qui capi­ta­neja el grup i l'Ajun­ta­ment i, de retruc, des de par­ti­cu­lars que s'han sen­tit difa­mats, hau­ria estat bo que els ciu­ta­dans hagues­sin sabut a què ate­nir-se, abans de votar. Però la justícia és lenta. Quan en una soci­e­tat apa­reix una ano­ma­lia d'aquest tipus, el més cor­recte seria aïllar-la. Els altres par­tits hau­rien de tenir prou seny per pres­cin­dir-ne, no escol­tar cants de sirena, i actuar com si no existís aquest grup i pen­sar en el poble que és el que en pot sor­tir per­ju­di­cat. Però hi ha gent amb set de poder. Segons com reac­ci­o­nin, efec­ti­va­ment, els diver­sos can­di­dats, podrem veure, de veri­tat, quina estima tenen per Llo­ret o com valo­ren, només, l'ego o el par­tit.