Fora del món

Davant d'un fals pro­blema el que cal fer és dei­xar pas­sar el temps i espe­rar que el pro­blema es dis­sol­gui. No es pot pas dir que els acam­pats hagin explo­tat un fals pro­blema, ja que els sis­te­mes retro­a­li­men­ta­ris que denun­cien exis­tei­xen de veres. Però els acam­pats –o indig­nats, com s'han auto­ba­te­jat sense voler tenir en compte que l'oceà de la indig­nació no cap a dins del seu vas d'aigua par­ti­cu­lar– estan con­ver­tint-se en un pro­blema per a ells matei­xos. I s'hi estan con­ver­tint perquè han parat una de les tram­pes intel·lec­tu­als més inac­cep­ta­bles: la de pre­sen­tar la rea­li­tat com si els fets que ens envol­ten fos­sin extem­po­ra­nis, és a dir, fora del temps. Cons­ci­ents que les seves pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment pas­sen perquè els mit­jans de comu­ni­cació con­tinuïn fent-los la gara-gara o perquè una actu­ació policíaca sufi­ci­ent­ment sal­vatge pugui de retop aju­dar a con­fon­dre la raó de la víctima amb la raó política, els acam­pats estan dege­ne­rant en man­tra. No pot ser que les seves pro­pos­tes pro­gramàtiques ens situïn fora de la política. No pot ser que un demòcrata –indig­nat o no– des­co­ne­gui que els dèficits de la política només se solu­ci­o­nen amb... més política! No pot ser que els acam­pats impug­nin la política i deri­vin cap a posi­ci­ons tota­litàries. A part del que pugui suc­ceir abans, pel dia 15 hi ha con­vo­cada una mani­fes­tació. En aquest sen­tit els acam­pats estan con­dem­nats a un èxit banal, perquè l'auto­su­ficiència sol garan­tir una satis­facció abso­luta. És del gènere de l'auto­en­gany enge­gar la política a pas­tar fang tot dient que tu no fas política. Més que mai, per no per­dre la sen­sa­tesa cal recor­dar el nos­tre assen­ta­ment en la rea­li­tat: hi ha par­la­ments, hi ha paràmetres polítics en dis­cussió, hi ha rela­ci­ons fis­cals i fins i tot hi ha meca­nis­mes polítics per can­viar la política.