El DHUB

Al llarg de la història, el ser humà ha bus­cat un deus ex mac­hina o ultima ratio que expliqués les seves acci­ons. La religió, la guerra, la ide­o­lo­gia, la ciència, la tec­no­lo­gia, l'eco­no­mia o la ciència han tin­gut el pri­vi­legi de ser con­si­de­ra­des allò que en podrien dir mares de la història. Però ara resulta que la història no té mare, sinó pare. Si vostès lle­gei­xen un parell de tar­ge­tes infor­ma­ti­ves, on l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ens explica què és el DHUB, arri­ba­ran a aquesta con­clusió.

¿El DHUB? Doncs, el Dis­seny Hub Bar­ce­lona. Un cen­tre on s'expo­sarà, refle­xi­o­narà i expe­ri­men­tarà el dis­seny. Val a dir que la seu, d'aspecte impe­ra­tiu i con­tun­dent –el pro­jecte és de l'Oriol Bohi­gas-, s'està cons­truint a la plaça de les Glòries. En tot cas, allò que ara i aquí ens interessa d' aquest cen­tre és la seva filo­so­fia. Ho diu la tar­geta infor­ma­tiva de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona: “La influència del dis­seny en les nos­tres vides és fona­men­tal. Deter­mina on i com vivim, fins al punt que hem d'enten­dre els habi­tat­ges, els edi­fi­cis i les ciu­tats com a solu­ci­ons a pro­ble­mes de dis­seny. També influ­eix en la nos­tra elecció d'objec­tes per fer-nos la vida més fàcil i en la con­següent gene­ració de patrons nous de com­por­ta­ment i relació”. Ho avançava abans, el dis­seny és el pare de la història. I déu n'hi do, els calés que ens costa.