Despesa militar

La nota d'avui, en aquest Avui, és per rec­ti­fi­car: quan els que manen adop­ta­ven la decisió de llui­tar amb les armes con­tra l'impre­sen­ta­ble Gad­dafi, para­digma de diri­gent polític aliè a tot allò que sig­ni­fiqués democràcia, em van pre­gun­tar, en un pro­grama de tele­visió pública, si hi estava d'acord. Hi vaig posar coi­xins de con­si­de­randa i de cau­te­les, però, al cap­da­vall, vaig dir que sí. Ha estat la lec­tura del número 99 del but­lletí de la Fun­dació per la Pau el que m'ha obert els ulls i m'ha fet enten­dre que no havia après les lliçons sub­següents a la majo­ria d'inter­ven­ci­ons inter­na­ci­o­nals, sem­pre en nom de la defensa de les per­so­nes d'un enllà exòtic. Com ho expressa Jordi Arma­dans, a qui sem­pre he vist com una veu que sap què exi­geix la lluita arreu a favor de la pau: “Les revol­tes àrabs han posat de relleu que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal ha con­ti­nuat prac­ti­cant un model idèntic: ali­men­tant –i pac­tant amb– dic­ta­dors, rient-los les gràcies i per­do­nant-los les misèries. A canvi d'esta­bi­li­tat, de recur­sos natu­rals pre­uats o de con­tenció de la immi­gració hem fet la vista grossa al mal­trac­ta­ment sis­temàtic que exer­cei­xen sobre els seus ciu­ta­dans. I ara, a corre-cuita, els matei­xos que nego­ci­a­ven amb Gad­dafi, que s'hi feien fotos i que li tole­ra­ven tota mena d'indig­ni­tats, ens volen convèncer que cal ata­car-lo pel bé de la seva població”.

A més, resulta que els que ara ata­quen Gad­dafi es tro­ben que aquest els res­pon amb les armes que li han venut fa poc. Toni Via­der ens recorda que els paci­fis­tes fa anys que ens par­len de con­trol de la venda d'armes, de reducció de la des­pesa mili­tar, d'enfor­ti­ment de les Naci­ons Uni­des, del canvi de sis­tema energètic per no depen­dre del petroli, repar­ti­ment més just de la riquesa, entre d'altres. Doncs bé: el 12 d'abril d'enguany, el dia mun­dial d'acció sobre la des­pesa mili­tar, Justícia i Pau amb Fun­dació per la Pau publi­ca­ven un mani­fest que deia: “Sor­tim de la crisi reduint la des­pesa mili­tar”. Les xifres, en aquest cas, esbor­ro­nen i no són, pre­ci­sa­ment, farina de demagògia: els Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment del Mil·lenni exi­gi­rien 329.000 mili­ons de dòlars, men­tre que la des­pesa mili­tar actual és d'1,6 bili­ons de dòlars.

Sé que aques­tes con­si­de­ra­ci­ons ser­vi­ran de ben poc. ¿A qui pot interes­sar que un expa­triat volun­tari rec­ti­fi­qui i es des­di­gui d'allò que va dir per la tele? Ho sento. A mi, tot amb tot, em ser­virà per fer meu el vers de Car­ner: “Arreu can­via les lliçons sabu­des l'hora lleu­gera de l'amor que ve”.