Efectes col·laterals

La memo­ra­ble nit que el Barça (demos­trant les seves millors des­tre­ses fut­bolísti­ques) va gua­nyar la Cham­pi­ons jo la vaig pas­sar tran­quil·lament a casa. Pot­ser perquè estava un xic ester­ros­sada de la ruta mun­ta­nyenca que havia fet durant el dia i pot­ser per la man­dra que em feia recórrer els espais públics enso­pe­gant amb gent dis­fres­sada, exal­tada i des­bo­cada que brama mis­sat­ges inco­he­rents, t'abraça, et peto­neja i et baveja la cara encara que no et cone­gui. Diuen els científics (almenys així ho vaig veure en un repor­tatge) que aquesta eufòria pro­vo­cada per una secreció d'oxi­to­cina és molt bene­fi­ci­osa i fa reduir molt les visi­tes al psi­quia­tres, cada cop que el Barça gua­nya. També vaig evi­tar el risc que (com m'ha pas­sat algun cop) esca­mots d'exal­tats t'inter­cep­tin el cotxe i el comen­cin a sac­se­jar fins gai­rebé tom­bar-lo. També em vaig estal­viar els cops de clàxon ensor­di­dors i haver d'esqui­var automòbils, amb els ocu­pants amb el cos fora de les fines­tres, fent ziga-zagues i ani­ma­la­des diver­ses, que aquells dia són tole­ra­des i un altre dia envi­a­rien el con­duc­tor al jut­jat empa­pe­rat per un delicte con­tra la segu­re­tat del trànsit, com a mínim.

Bé, l'endemà de tot això que jo no vaig veure per­so­nal­ment però que es va pro­duir, vaig poder lle­gir el comu­ni­cat dels Mos­sos sobre la seva actu­ació durant la cele­bració del títol de la Cham­pi­ons a Bar­ce­lona. Apun­ta­ven que 50.000 per­so­nes (una bona colla) s'havien con­cen­trat a la ciu­tat i que els Mos­sos havien detin­gut 84 per­so­nes (més tard el nom­bre es va incre­men­tar fins superar de llarg el cen­te­nar) per desor­dres públics, atemp­tats... i que 37 mos­sos (al final també en van ser més) havien resul­tat ferits. En prin­cipi, eren unes dades poli­ci­als com unes altres. Però el més sor­pre­nent del comu­ni­cat públic ofi­cial era el paràgraf final on es deia tex­tu­al­ment: «El dis­po­si­tiu de segu­re­tat ha garan­tit una cele­bració orde­nada. Cal des­ta­car la nor­ma­li­tat i el civisme amb què ha trans­cor­re­gut la cele­bració, que s'ha desen­vo­lu­pat sense inci­dents des­ta­ca­bles durant la major part de la nit i mati­nada per part de la majo­ria dels assis­tents». Ostres!! Ho tro­ben nor­mal. Mala­ment rai si tro­bem que una esca­bet­xada d'aquest cali­bre indica nor­ma­li­tat i civisme. Sense comp­tar els danys a boti­gues i estris urbans cau­sats per les des­tros­ses, ima­gi­neu-vos només la fei­nada i des­pesa que va supo­sar la pape­rassa de les diligències poli­ci­als, l'assistència lle­trada i posada a dis­po­sició judi­cial dels detin­guts, l'assistència mèdica dels poli­cies ferits, més els dies que esta­ran de baixa... Sem­bla que l'oxi­to­cina estal­via en psi­quia­tria, però els danys col·late­rals són cos­to­sos.