La cúpula dels cuiners

Hi eren tots, dilluns passat, sota la cúpula del Museu Dalí de Figueres, celebrant els 50 anys del Motel Empordà. Mai havia vist una concentració tan important i nombrosa de professionals de la cuina, tanta blancor de jaquetes entrelluint juntes allà, en l'espai més surrealista de Catalunya. Caps de cuina de trenta-sis restaurants d'arreu del país i la península, amics del Motel i de la seva gent, van voler ser presents a Figueres el dia de l'aniversari, i a fe que resultà esplèndid.

Tots (o quasi tots, posem-hi) aquells que hem tingut a veure amb la casa, ens vam alegrar de la celebració, de l'apoteosi d'adhesió professional i amical, en una concentració impossible de superar, perquè hi havia els primers violins d'Euskadi, de l'Empordà i la Costa Brava, la Garrotxa, el Barcelonès, Girona, la Selva, la costa tarragonina. Fou un solemne reconeixement al pioner de la cuina nostrada, al treball, intuïció i mestratge del fundador del Motel Josep Mercader, mort escandalosament jove en ple procés creatiu i renovador. I perdonin ara una confessió personal que faig per decència, sigui dita de passada però no pas fora de propòsit. Ja té oremus que un servidor, que no sap fer ni un ou ferrat, es dediqui a cantar les glòries de la feina als fogons. Diguem-ho bé, però; potser sí podria fer un ou ferrat, però no ho sé: no n'he fet mai cap. Deixem treballar els professionals, no contribuïm més a l'atur.