L'efecte papallona

Totes les rea­li­tats es mouen per la seva dinàmica i fins els matei­xos pro­ta­go­nis­tes poden arri­bar a creure en la pròpia capa­ci­tat de decisió, inde­pen­dent i al marge del grup o orga­nit­zació que els embol­ca­lla. Pura fal·làcia, quan els interes­sos d'un comú s'impo­sen als per­so­nals i els gene­rals als del petit col·lec­tiu. És l'efecte papa­llona, quan res és gratuït i l'ale­teig del lepidòpter en un racó de món influ­eix sobre els vents de llu­nya­nes con­tra­des. Més, doncs, si s'han d'apro­var pres­su­pos­tos gene­rals o governs supra­mu­ni­ci­pals, que poden deci­dir, per activa o per pas­siva, alcal­dies o pac­tes muni­ci­pals.

Em crec, i fins i tot en tinc un tes­ti­moni pro­per, que Fer­ran Falcó a Bada­lona, Victòria Forns a Tar­ra­gona o Benet Jané al Ven­drell esta­ven ple­na­ment legi­ti­mats a deci­dir la forma de govern de les seves ciu­tats, amb plena inde­pendència del refe­rent naci­o­nal que els aixo­pluga. Cada ciu­tat té una dinàmica pròpia i els resul­tats elec­to­rals cal atri­buir-los a claus locals, que els can­di­dats poden ava­luar amb més conei­xe­ment de causa que els agents externs a la població; i també és bo defen­sar l'auto­no­mia local, com a forma més directa de res­pecte a l'elec­tor, i apro­fun­dir en el dret democràtic. Tot, per­fecte. Però la rea­li­tat és més caprit­xosa i els apa­rells polítics poc donats a dei­xar-se domi­nar per emo­ci­ons. Així, els acords de govern a Bada­lona, Tar­ra­gona i el Ven­drell han estat anun­ci­ats des de Bar­ce­lona i s'han entor­to­lli­gat amb pac­tes a la Dipu­tació bar­ce­lo­nina o amb des­blo­que­jos del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Encara, amb repar­ti­ments de pre­ben­des que fan a tots con­tents i on cap direcció gene­ral surt exces­si­va­ment der­ro­tada, mal­grat que alguns mili­tants locals es puguin sen­tir poc acom­bo­iats.

Falcó, Forns i Jané podran dir el que vul­guin i segur que Artur Mas i Oriol Pujol els han escol­tat aten­ta­ment, però els freds apa­rells de par­tit ni tan sols han tin­gut l'elegància de dis­si­mu­lar la capa­ci­tat de deci­dir per sobre de l'auto­no­mia local. Tal­ment, als forts vents de l'est els pre­o­cupa poc l'ale­teig, cons­tant i esforçat, de la papa­llona, encara que aquesta hagi de volar cap a la immo­lació.