Motivació

La irrupció de les noves tecnologies a les aules ha generat controvèrsia i té els seus detractors i els seus defensors. No tinc un criteri prou format com per decantar-me per una de les dues posicions, però el que crida l'atenció d'aquest debat, com molts dels que es generen al voltant de l'educació, és que precisament les polèmiques acaben xuclant tant protagonisme que passen a primer terme ireleguen a un segon aspectes i factors que tenen un paper primordial. Aquí potser hauríem de convenir que el suport no fa la cosa. Un dels punts més important per aprendre és tenir curiositat; per tant, si volem transmetre coneixements hem d'activar aquesta curiositat. Hem de buscar la tecla que ens permeti activar la motivació i hem de tenir clar que hi haurà individus i grups que respondran de manera diversa als diferents estímuls i suports (ja siguin via suport digitals, llibres de text tradicionals i qualsevol altre a l'abast). Com també hi haurà altres factors –el tipus de matèries, de continguts, la infraestructura i els recursos de l'escola i la preparació del professorat, entre d'altres– que ens donen més o menys joc a l'hora de despertar aquesta motivació, que ha de ser clau. El que hem d'evitar, però, és que els estudiants creguin que el com (els nous recursos digitals) és una mena de panacea i el fi en si mateix. Han de tenir clar que una cosa és l'embolcall en què se'ls serveix i l'altra, la matèria, el coneixement, que és el que els servirà per no ser esclaus de cap suport sinó per sentir la llibertat de poder-ne dominar quants més millor.