Opinió

Fent pàtria

Aquest cap de set­mana pas­sat una colla de llo­re­tencs hem refet el cos i l'espe­rit a la falda del Canigó, amb una estada a Ver­net-les-Bains, a la Cata­lu­nya Nord. Ens hem ben xopat del romànic, des de les seves fases més pri­mi­ti­ves fins als moments de tran­sició, i hem tas­tat de prop la vida monàstica a Sant Martí del Canigó i a Sant Miquel de Cuixà. Hem valo­rat l'arqui­tec­tura civil i les for­ti­fi­ca­ci­ons que encer­clen la Vila­franca del Con­flent i també ens hem dei­xat seduir, per si el pai­satge fos poc, per les cons­truc­ci­ons fan­ta­si­o­ses i ama­ga­des de la mateixa natu­ra­lesa a les coves de les Cana­le­tes. Hem pro­vat la gas­tro­no­mia de la terra i ens n'hem empor­tat alguna mos­tra en forma de bote­lla de vi, de for­matge, de pot de mel­me­lada. Ho hem ampliat amb l'adqui­sició d'algun lli­bre que ens ajudi a com­ple­tar la visió glo­bal. L'excursió, pro­mo­guda des de l'enti­tat llo­re­tenca del Casi­net, ha coin­ci­dit amb una acció de l'artista Neus Dal­mau que ha bar­re­jat música, pin­tura i lite­ra­tura i que va ini­ciar al peu del monu­ment a Ver­da­guer, a Llo­ret, amb una per­for­mance que va durar sis hores i que ha aca­bat amb el lliu­ra­ment d'un qua­dre titu­lat Els dos cam­pa­nars a la comu­ni­tat de Cuixà, tot, evi­dent­ment, amb el pen­sa­ment posat en el poeta de Fol­gue­ro­les de la mort del qual s'esqueia, aquest mateix cap de set­mana, el cent novè ani­ver­sari. Així, doncs, hem retro­bat arrels i hem fet pàtria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.