Catalunya des de l'aire

Ahir els problemes eren arran de terra i els consellers es van enfilar dalt d'un helicòpter per estalviar-se'ls. Una imatge que, de fet, ho resumeix tot: a baix, els ciutadans que es queixen del divorci entre la política i el carrer; sota les aspes, els governants que se n'allunyen cada vegada més. Un helicòpter és una eina prou cara, fins al punt que se'n fa pagar el desplaçament als excursionistes imprudents que es perden a la muntanya. Així ho va acordar l'any 2009 el govern de la Generalitat, molt abans que s'imposés de manera generalitzada la cultura de la retallada que ara s'acarnissa fins i tot en les polítiques socials. Ahir, al parc de la Ciutadella hi havia una muntanya difícil i els helicòpters van acudir de dos en dos en auxili d'aquests diputats que han iniciat la perillosa excursió d'aprovar lleis que van en contra del que van prometre.

El moviment dels “indignats” té les seves contradiccions, l'ús de la violència n'és des d'ahir una més, però no se li pot negar la virtut de retratar els polítics. Tant els de dretes, que reclamen tranquil·litat per poder aplicar el bisturí sense destorbs, com els d'esquerres, incapaços de seduir els qui ja no confien en un sistema que els ha traït i que, tal com acaba de proclamar el flamant doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, Joan Manuel Serrat, pretén que tornin a perdre els que sempre han perdut. Entre els agreujats de la tempesta d'insults i escopinades que ahir els va rebre a l'entrada del Parlament, es van poden sentir retrets contra uns manifestants que consideren poc menys que colpistes. En què quedem? Són quatre arreplegats que no representen ningú o són elements perillosos capaços de fer trontollar els fonaments de la democràcia? Si comprem la segona opció, resulta que la miopia de la classe política ha estat important. Durant un mes d'acampades els han ignorat. I ara que els tenen a les portes del Parlament les aspes de l'helicòpter giren cada vegada més de pressa.