Els “Fets de Juny”

La mort del dic­ta­dor Franco va popu­la­rit­zar de forma irre­ver­si­ble la fórmula d'asse­nya­lar dates clau de la història amb un gua­risme seguit de la ini­cial del mes en curs. Abans dels 20-N, 23-F, els 14-D, els 14-M o els 10-J, això no obs­tant, hi havia un sis­tema molt català, actu­al­ment en desús, d'iden­ti­fi­car dia­des gene­ral­ment traumàtiques. “Fets del Sis d'Octu­bre”, “Fets de Maig”, “Fets del Palau”, són els més arxi­co­ne­guts.

No sé pas si el que va pas­sar dime­cres al Par­la­ment pas­sarà als annals com a “Fets de Juny”, tot i que no esta­ria pas mala­ment, si més no per repren­dre la tra­dició. I també perquè algun punt de con­tacte té tot ple­gat amb altres casos històrics d'ali­e­nació tran­sitòria col·lec­tiva. Això sí, allà on abans hi havia pis­to­les i trets, avui hi ha esprais i bos­ses llancívoles amb aigua i orins. No es pot pas negar que els cata­lans hem fet un pas impor­tant cap a la cate­go­ria de soci­e­tat civi­lit­zada.

Sigui com sigui, la jor­nada de dime­cres és el punt cul­mi­nant d'un des­propòsit que alguns no van saber detec­tar a temps, ence­gats per la dogmàtica o la can­di­desa. Feia dies que es veia que el movi­ment dels “indig­nats” era una enga­nyifa retòrica. Con­cre­ta­ment des del pri­mer dia, quan al monu­ment de la plaça de Cata­lu­nya es va tapar el nom de Macià amb el de Dur­ruti. Qual­se­vol amb una mínima noció d'història sap que asso­ciar el cama­rada Dur­ruti amb un movi­ment paci­fista equi­val a dir que Gandhi por­tava ras­tes. Al final, però, hem mos­trat al món els Fets de Juny com un intent de cop d'estat en una república bana­nera, ep, i sense ni tan sols tenir estat ni república. Fets de juny? Fets i dei­xats estar, és el que som.