No es pot dir amén a tot

Per a Sòcra­tes no hi havia frau més gran que enga­nyar els ciu­ta­dans fent-se pas­sar, a manca de mèrits, per homes capaços de gover­nar el país. No ho dic jo, ho diu l'his­to­ri­a­dor Xeno­font. Estem par­lant de 400 anys abans de Crist. Mireu si n'és d'antic, el frau que ha por­tat tants ciu­ta­da­nes i ciu­ta­da­nes a mani­fes­tar públi­ca­ment la seva indig­nació. Les ten­des de cam­pa­nya de la plaça de Cata­lu­nya tenen, a més, remi­niscències bíbli­ques. Quan Déu va deci­dir de fer-se home, també va plan­tar la seva tenda entre nosal­tres. I va pas­sar el mateix que està pas­sant ara: “Els seus no el varen reconèixer”. Els nos­tres polítics tam­poc no han reco­ne­gut les ten­des ni els seus ocu­pants. Hi han vist un desor­dre. I ja és això. Els indig­nats no són sinó un mirall dels matei­xos polítics. No van enlloc. Aquest és el prin­ci­pal desor­dre: cami­nar sense moure's de lloc. Uns acam­pen al Par­la­ment i els altres a la plaça de Cata­lu­nya. Vés a saber quins són els nos­tres repre­sen­tants. Quins tenen la majo­ria al seu favor. Fa de mal dir. Abans dels actes vio­lents de l'altre dia, al parc de la Ciu­ta­de­lla, diria que els de la plaça de Cata­lu­nya. Ara no ho sé. La violència no ser­veix de res, lle­vat de gene­rar més violència. Desitjo de tot cor que no es repe­teixi el penós espec­ta­cle de l'altre dia. Pel bé de la mateixa causa, que, en una mesura o altra, és la de tots. Jef­fer­son deia que una mica de rebel·lió de tant en tant és necessària en el món polític. I afe­gia: ”No menys que les tem­pes­tes en el món físic”. Doncs això: ja era hora que algú digués prou. És millor això que no pas la indi­ferència que sem­blava pre­si­dir-ho tot. Per sort no és així. La gent està indig­nada. Joves i no tan joves. Hi ha mol­tes per­so­nes de la ter­cera edat que s'han rejo­ve­nit gràcies al fet de poder-se sumar al col·lec­tiu d'indig­nats. Quan ja no s'indig­nin, com deia Gide, ales­ho­res haurà començat la seva vellesa. Això també val per a tots els que “som Església”. I d'una manera espe­cial per als cler­gues. Estem tan habi­tu­ats a dir amén que, mal­grat que està pas­sant de tot, sem­bla que no passi res. I a l'Església també hi ha cor­rupció. I reta­lla­des. Només cal veure que del Con­cili Vaticà II, tot el que en queda és el Vaticà (a seques). I que això no ens indigni és molt poc digne. Hauríem d'apren­dre dels indig­nats a no dir amén a tot.