Horaris europeus

Si s'acaba de sor­tir amb la seva, un dia aquest país haurà de fer un monu­ment a Ignasi Buque­ras. Aquest eco­no­mista català, que s'ha pas­sat mitja vida a Madrid, és el paladí de la lluita per can­viar els deni­grants hora­ris de la vida labo­ral a l'Estat espa­nyol. Des de l'ano­mena Comissió Esta­tal per a la Raci­o­na­lit­zació dels Hora­ris, Buque­ras s'ha fet un tip d'argu­men­tar per què els hora­ris actu­als pro­vo­quen, entre altres coses, un aug­ment de la sinis­tra­li­tat labo­ral i de l'estrès, i són un obs­ta­cle per a una nor­mal con­ci­li­ació de la vida fami­liar i la labo­ral. Buque­ras també defensa que l'actual model d'orga­nit­zació del temps de tre­ball per­ju­dica la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'eco­no­mia i genera pèrdues a les empre­ses i a la soci­e­tat en con­junt. Un dis­curs ben rao­na­ble que no sem­blen pas haver escol­tat els orga­nit­za­dors, aquesta set­mana, del Fòrum Impulsa de Girona, amb uns hora­ris típica­ment espa­nyols: inici
a mig matí, dinar a pri­mera hora de la tarda i clau­sura quan ja feia estona que tot­hom hau­ria de ser a casa.