Privilegiats que s'indignen
Tenen raó els “indignats” quan es queixen d'una Justícia que no és igual per a tothom. I ells –els “indignats”– en són precisament la prova. M'explico. A Barcelona, com vostès deuen saber, hi ha una ordenança de civisme que prohibeix d'ocupar l'espai públic. ¿S'ha aplicat l'ordenança per evitar que els “indignats” acampin a la plaça de Catalunya de Barcelona o a d'altres places de Catalunya? No. Una altra pregunta amb resposta incorporada: ¿S'ha aplicat la llei que prohibeix de tallar el trànsit –al voltant del parc de la Ciutadella, per exemple– sense el permís reglamentari? No. Segueixo. Segons que indica el Codi Penal a diversos articles, no es pot interferir l'activitat d'un Parlament. ¿S'ha aplicat la llei per evitar que els “indignats” paralitzin durant unes hores la normal activitat dels parlamentaris i el Parlament? No. A veure, l'autoritat municipal toleraria que uns quants amics –per una bona causa, naturalment– acampessin als jardinets de Gràcia durant un mes? No. Per una d'aquelles casualitats de la vida, mentre escric aquestes línies veig a la televisió que la Guàrdia Urbana ha expulsat de la platja de Barcelona uns quants individus que venien refrescos i feien massatges damunt la sorra. ¿La raó? Doncs perquè contravenien l'ordenança de civisme.
La llei no és igual per a tothom. Catalunya està plena de privilegiats que s'indignen.
