Tal dia farà un any

“Arrenca la reforma del Cons­ti­tu­ci­o­nal quan la sentència és immi­nent”. Era el titu­lar que obria la secció de Política d'aquest diari el Sant Joan de l'any pas­sat. Dotze mesos i mol­tes por­ta­des després res s'ha mogut en aquesta ins­ti­tució tret de la cre­di­bi­li­tat i el pres­tigi, abso­lu­ta­ment deva­lu­a­des.

La sentència con­tra l'Esta­tut ja la va dic­tar un òrgan abso­lu­ta­ment divi­dit i en pre­cari, amb qua­tre magis­trats amb el man­dat cadu­cat –entre ells l'ales­ho­res pre­si­denta, María Emi­lia Casas–, un de recu­sat i amb una plaça vacant per la mort d'un dels seus inte­grants el 2008. Aquest era el pano­rama d'un tri­bu­nal que va pro­ta­go­nit­zar un autèntic xoc de legi­ti­mi­tat a l'hora de dic­ta­mi­nar sobre una llei, la carta cata­lana, que havia estat apro­vada en referèndum pel poble de Cata­lu­nya.

El TC es va pro­nun­ciar, però amb la sentència es va evi­den­ciar la crisi pro­funda en què estava immers. Crisi que es va agu­dit­zar fa uns dies quan els tres magis­trats amb el man­dat cadu­cat que que­da­ven –Casas va ser relle­vada al gener per Pas­cual Sala–, el català Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera i Javier Del­gado, van pre­sen­tar la renúncia.

El movi­ment és inèdit en la història del Cons­ti­tu­ci­o­nal. Però les dimis­si­ons no van ser accep­ta­des per l'actual pre­si­dent, Pas­cual Sala. Això quan Gay, en la renúncia, sos­te­nia que tenia la sen­sació d'estar “en un tri­bu­nal segres­tat”. Un tri­bu­nal que, tot i això, va ful­mi­nar l'Esta­tut. El pro­per dia 28 farà un any.

El sarau de les renúncies ha durat dos dies. És clar que els renun­ci­ants hau­rien de con­ti­nuar fent la seva feina, no hi ha hagut cap passa enda­vant. El mateix Gay ha con­fes­sat que espe­rava que els par­tits reac­ci­o­nes­sin davant l'ultimàtum per forçar-los a posar-se d'acord i reno­var els magis­trats cadu­cats, els que ho són a pro­posta del Senat.

Popu­lars i soci­a­lis­tes es fan el desentès davant la crida. Perquè, mal­grat eri­gir-se en defen­sors màxims de la Cons­ti­tució, són els pri­mers a incom­plir-la. És la Carta Magna la que fixa com i quan s'han de subs­ti­tuir els mem­bres del TC. Els que tenen la lupa per mirar si allò que arriba de fora com­pleix o no són els pri­mers que la igno­ren. I tal dia farà un any.