Inacceptable
Què és inacceptable en la nostra societat, avui en dia? Les retallades en un cada cop més precari estat del benestar? Les directrius i les “receptes” dels emissaris econòmics mundials? El silenciament, per part de la classe política i bancària, de la via islandesa? L'equiparació del moviment del 15-M amb un pícnic de tarda al parc de la Ciutadella amb bongos i gossos? Un euro a dues velocitats? Travessar línies vermelles? Seguir, a cegues, línies blanques contínues mentre voregem el precipici? Articulistes i escriptors enginyosos que es fotien de mil cretins exercint el cretinisme?
Felip de Borbó i de Grècia, príncep d'Astúries, de Girona i de Viana, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer, considerava, entre altres coses, en la seva visita gironina de la setmana passada, que és “inacceptable que la desesperança s'instal·li en els joves, tant per ells com pel futur d'Espanya”. Aquesta reflexió sobre la realitat del seu país, atorgant als joves la sorprenent qualitat d'un bé immoble, és d'un cinisme fulminant o d'una ingenuïtat a prova de redactors de discursos reials. La desesperança l'estan pagant a terminis els més madurs, mentre els joves s'han trobat instal·lats (per seguir amb la prosa principesca) en el desencís i la precarietat. La hipoteca neoliberal, més que un nefast llegat econòmic és una lliçó d'amoralitat.
