El final de la festa

La festa de mal­ba­ra­ta­ment que es va viure a l'Estat espa­nyol fins fa dos o tres anys tindrà con­seqüències durant molt temps. Milers de pisos per ven­dre, un atur pels núvols i les reta­lla­des de l'estat del benes­tar són ara el pa de cada dia. Lluny que­den els anys en què el govern Zapa­tero, xifres de crei­xe­ment en mà, mirava Itàlia i, fins i tot, França, per damunt de l'espat­lla. Quin miratge! Però què s'havien cre­gut, què ens havíem cre­gut entre tots ple­gats! Ara a Cata­lu­nya hi ha reta­lla­des for­tes. Molts es quei­xen, però molts també veuen que, quan s'ha esti­rat més el braç que la màniga, tot seguit el que toca és ajus­tar-se el cin­turó. El que no tinc clar és que Ebre enllà apli­quin polítiques simi­lars. Com s'entén, sinó, que no hagi estat fins ahir que s'hagi supri­mit el ser­vei d'AVE entre Toledo i Alba­cete, que, amb un cost de 18.000 euros dia­ris, només rebia entre set i nou pas­sat­gers?