La tardor del patriarca bolivarià
Potser és massa aviat per fer l'obituari d'Hugo Chávez, però l'estada del líder veneçolà a Cuba, on va ser operat el 12 de juny, ha desfermat tota mena d'especulacions sobre el seu estat de salut, sobre la seva capacitat de governar des d'un altre país i sobre un hipotètic canvi de cicle que la seva desaparició podria suposar a la política llatinoamericana.
Els mitjans de comunicació veneçolans i cubans han tractat amb cautela la malaltia que fa restar Chávez a Cuba. Oficialment, va ser operat d'un abscés pelvià, però en mitjans de l'oposició s'ha parlat fins i tot de càncer de pròstata. Si fos així, Chávez no estaria necessàriament en perill de mort immediat. L'expresident francès François Mitterrand va sobreviure gairebé deu anys amb aquesta malaltia.
El que sí que es qüestiona és la legalitat del fet que Chávez governi Veneçuela mentre està hospitalitzat a Cuba. El líder de l'anomenada “revolució bolivariana”, de 56 anys, acaba el seu termini presidencial l'any que ve, i els seus oponents esperen derrotar-lo a les eleccions.
En realitat, Chávez és una presència incòmoda en el context regional. La seva aliança amb Cuba, les seves intenses relacions amb l'Iran i el desafiament constant que representa per a la influencia nord-americana (tot i que els EUA són els principals compradors del petroli veneçolà) li han fet guanyar molts enemics, a banda del seu paper ambigu a les relacions amb Colòmbia i de la seva influencia a d'altres països, com ara el Perú, on el recentment elegit president Ollanta Humala sembla voler inspirar-se en el model bolivarià de Chávez.
Més enllà de la malaltia que el reté a Cuba i de la seva polèmica política exterior, a Chávez no li manquen els problemes interns, entre els quals, freqüents deficiències energètiques malgrat la riquesa petroliera i una recent onada d'aixecaments violents a les presons. Si aconsegueix mantenir-se al poder, el seu desafiament continuarà. Si és derrotat l'any que ve o la manca de salut el fa abandonar, el model bolivarià entrarà en crisi i el canvi de cicle llatinoamericà que vaticinen alguns observadors serà una possibilitat versemblant.
