Homenatge a un mort desconegut

En Gilbert Planes va morir a Perpinyà el 13 de maig després d'una operació quirúrgica de rutina. Aquest pagès rossellonès criava ànecs, preparava potser el millor foie gras del Rosselló, si no de tot França, i escrivia poemes. No era gens conegut pel petit món intel·lectual. La seva mort només ha afligit els qui el coneixíem, que som molts.

Em sembla, però, que amb ell s'ha trencat una arrel de la cultura pagesa catalana del nord i se n'ha anat una part de la seva memòria. Portava endins la cultura dels seus pares, escrivia en català i en francès, componia poemes i cançons mentre engreixava els seus ànecs. Els seus versos s'arrelaven a una cultura que ha sobreviscut a segles d'aculturació francesa i que ara s'esborra a poc a poc. Tanmateix, Gilbert Planes era molt diferent d'aquells que miren enrere, repetint temes de temps passats, titubejant càntics en català o brandant la senyera com a únic símbol de llur catalanitat.

En Gilbert era el meu amic, tot i que veníem de mons diferents: ell, després de deixar l'escola a catorze anys, havia viscut entre tres pobles rossellonesos –Millars, Costoja i Oms– i jo mateix, periodista parisenc rodamón, sóc també amorós d'aquesta terra i cultura. Posant en ordre els seus papers després del seu traspàs, hi hem trobat versos escrits en fulls de paper rebregats o en quaderns escantonats, uns quants en català. Poemes senzills que cantaven la vida, els seus sentits, esperances i dolors, la seva cultura compartida entre dues llengües, una en la qual havia nascut i l'altra, apresa a l'escola, que havia esdevingut la del seu medi social i familiar. Temo que la seva generació podria ser l'última nascuda catalanoparlant.

Per aquest motiu, vull retre homenatge a Gilbert Planes com un símbol que s'ha apagat. I també a un tresor, el de la seva cultura oral pagesa, i el dels seus versos compostos dins del cap, mai escrits ni publicats i que amb ell s'han esborrat. D'això, els polítics se'n foten; per ells, un de més que se'n va és un problema menys. Ell no havia oblidat mai que anys enrere hom podia llegir a les escoles del Rosselló: “Sigueu nets i parleu francès” (“Soyez propres et parlez français”), el títol d'un dels seus poemes. I quin millor homenatge que citar alguns versos d'un altre poema seu, sense títol, en el qual aquest home que només havia viatjat fora del seu departament per fer el servei militar i fer vacances hi descrivia la seva ment:

“Volia viatjar,

Per trobar altra cosa,

Altra cosa que tenia,

A portada de la mà.”

Patrice de Beer

Periodista