Deures

Aquests són dies d'ava­lu­a­ci­ons i notes. Jo vinc ara mateix de bus­car les de la meva filla i, com que ens han fet espe­rar molt, he tin­gut temps de sen­tir prou con­ver­ses de pas­sadís per ado­nar-me que, en la qüestió dels mes­tres, tam­poc no plou mai a gust de tot­hom, i que aquell pro­fes­sor que a una mare li sem­bla un des­as­tre, una altra el troba fantàstic; la mes­tra que tu pen­ses que és massa exi­gent un altre pare creu que els ho deixa pas­sar tot; el que és bo expli­cant, renya massa, l'altre no crida però no explica gens bé.

Però avui tots els pares i mares coin­ci­dien que els nens por­ten massa deu­res. He sen­tit expli­car casos, que fan fere­dat, de nens i nenes de deu anys que a les onze de la nit encara estan fent deu­res. Això no pot ser de cap manera, entre altres coses perquè els nens a aquesta hora ja ha de fer estona que dor­men, i els pares i les mares, si no dor­men, fa estona que han aca­bat la jor­nada i miren la tele, lle­gei­xen o escol­ten música escar­xo­fats al sofà. L'etern pro­blema dels deu­res! Ens mori­rem tots i encara esta­rem par­lant de si els alum­nes han de por­tar o no deu­res a casa, quants, de qui­nes assig­na­tu­res, i no sabrem exac­ta­ment els deu­res per a què són, però tenint en compte que els alum­nes ja s'han pas­sat vuit hores a l'escola, una jor­nada de qua­ranta hores set­ma­nals, em sem­bla que alguna cosa no s'està fent bé. El cert és que els deu­res can­sen i angoi­xen els nens però també els pares, ja sigui perquè els fills no en volen fer i els han d'anar al dar­rere, o perquè són cri­a­tu­res hiper­res­pon­sa­bles que s'obse­dei­xen a fer-los a la per­fecció. En ambdós casos hi ha frus­tra­ci­ons, ner­vis, i a vega­des llàgri­mes i tot. Sigui com sigui, els deu­res aca­ben massa sovint essent el cen­tre de la vida de les famílies, sobre­tot en cri­a­tu­res que jus­te­gen. I si els deu­res ens asse­gu­res­sin que els nens ente­nen el que lle­gei­xen, doncs encara! Però l'informe PISA ens torna a dir que els nos­tres alum­nes no com­pre­nen gaire bé el que lle­gei­xen al paper i a la pan­ta­lla digi­tal. I men­tres­tant, això sí, pares i fills anem fent deu­res.

I ara per­do­neu-me però us he de dei­xar: hem de repas­sar geo­me­tria i fer un parell de pàgines del qua­dern d'estiu.