Elemental, estimat Watson

La can­ta­re­lla de sem­pre, la de moda, la que fabrica el relat polític majo­ri­tari, jus­ti­fica la crei­xent pro­xi­mi­tat de CiU al PP amb una neces­si­tat impe­ri­osa: no els dei­xen cap més sor­tida. L'opo­sició irres­pon­sa­ble, per mer càlcul par­ti­dista, malda per esce­ni­fi­car una lluna de mel entre el PP i CiU a Cata­lu­nya. I la bona gent con­ver­gent, la que s'estima el país i brega perquè no s'ensorri, no troba cap més con­sol que el de Sánchez-Camacho. Per això, sobre­tot per això, CiU es veu forçada a flir­te­jar amb el PP, repar­tint-se les viro­lles a la Dipu­tació de Bar­ce­lona com a mal menor, bé algú ha de sacri­fi­car-se. Davant tant dis­pendi de gene­ro­si­tat i cap­te­ni­ment, davant tant altru­isme, hi ha la mala gent que estar­rufa el nas i objecta que hi ha altres opci­ons. Aquesta lec­tura per­versa pretén fer-nos creure que CiU deixa fer en ajun­ta­ments tan sig­ni­fi­cats com ara Bada­lona o Cas­tell­de­fels per tenir la festa tran­quil·la a Bar­ce­lona. Quid pro quo? Deixa'm fer a la capi­tal, que jo et torno el favor aquí i una mica més enllà? Qui pot tenir la ment tan malal­tissa per creure en estratègies tan maquiavèl·liques?

De cap manera. CiU s'entén amb el PP perquè no té més remei i perquè s'estima el país. Encara més, és un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat sense parangó. Tots n'hauríem de pren­dre nota. És més, el Majes­tic no tenia cap més intenció que aquesta: sal­var el país del ven­da­val popu­lar per endol­cir l'ene­mic fes­te­jant-lo.

Que el “govern dels millors” acorda uns pres­su­pos­tos amb el PP? Sen­zi­lla­ment és perquè ERC i el PSC no s'hi han posat bé. En el cas d'Esquerra, perquè són uns fra­cas­sats i uns pòtols i, en el dels soci­a­tes, perquè són reven­gis­tes i han per­dut els papers. Mas és el líder que el país neces­si­tava, ben pre­pa­rat, amb una àmplia experiència en la gestió pública (en el cas dels altres aquesta con­si­de­ració és només una demos­tració d'avarícia) i que tre­ba­lla per devoció a Cata­lu­nya i amb un objec­tiu molt clar: Cata­lu­nya. Alguns, els més necis, gosen dema­nar con­creció. Són els que sem­pre posen pals a les rodes. Que no està prou clar? Cata­lu­nya! La resta de for­ma­ci­ons polítiques, excepte el PP, és clar, defu­gen res­pon­sa­bi­li­tats i no toquen de peus a terra. Ni en moments tan tràgics no fan cos­tat al “govern dels millors”. Ele­men­tal, esti­mat Wat­son!