Notícies de l'estiu

L'estiu no comença oficialment fins que no ha caigut el primer turista alemany del balcó d'un hotel. Abans els turistes eren més exigents: si havien d'arriscat la salut volien, almenys, que la sangria tingués bon gust. Ara en fan prou amb un balcó ben allunyat de la piscina per llançar-s'hi de caps. El salt de capsigranys ja s'ha convertit en una tradició i, si tenim en compte que només devem conèixer els casos que acaben al cementiri, hem d'arribar a la conclusió que ha adquirit proporcions de plaga. Reptar façanes per anar a visitar l'apartament del veí o remullar-se a la piscina sense fer servir les escales de l'hotel, aquests són els incentius que ara busquen els estrangers de pell de gamba. Gràcies a ells potser salvarem l'estiu i farem coixí per afrontar un hivern amenaçador, però la veritat és que certes aficions compliquen a base de bé les coses als hotelers i als altres clients. Abans et deien que, en segons quins establiments, havies de vigilar l'ensaladilla russa que et servien, ara has de patir perquè no t'aterri al cim algun home ocell inflat de cervesa. De moment als diaris no ha sortit cap notícia sobre alguna col·lisió desgraciada però tot arribarà, els alemanys són molt perfeccionistes. Sobretot ho són a l'hora de posar deures als altres. Per a ells, que són tan amants dels reglaments, les autoritats catalanes en podrien preparar un amb caràcter d'urgència, perquè així veiessin que, com a bons europeus, som capaços de fer front a les contingències amb celeritat i eficàcia.

De fet, la feina ja està mig feta, només caldria agafar el reglament d'auxili als excursionistes d'alta muntanya i adaptar-lo als saltimbanquis d'arran de mar. A tots aquells que acaben amb el cap obert com a resultat del balconing se'ls hauria de cobrar la factura que costa dur-los després a l'hospital. És una despesa que ens podríem estalviar, que ja se sap que en èpoques d'estretors i de convergències europees a la grega tot ajuda.