Standard

Grècia té dos grans pro­ble­mes: que té un deute enorme i que l'eco­no­mia no creix. Com que hi ha pocs ingres­sos, no pot pagar el deute. I lla­vors ha de dema­nar diners als bancs, sobre­tot els de França i Ale­ma­nya. La set­mana pas­sada, els governs dels països on cir­cula l'euro van acon­se­guir sal­var Grècia de la fallida in extre­mis. Ho van fer amb una mani­o­bra ima­gi­na­tiva: els bancs pri­vats que tenen préstecs pen­dents amb Grècia hau­ran de refi­nançar voluntària­ment una part. Així s'acon­se­gueix que la part pública del res­cat de la banca pri­vada (que s'ha venut com si fos un res­cat a Grècia) vagi a càrrec de la mateixa banca. I és que els con­tri­bu­ents euro­peus, sobre­tot els ale­manys, començaven a estar una mica farts de veure com se'ls reta­lla­ven els drets soci­als per acon­se­guir uns diners que ser­vien per pagar la banca; men­tre la banca, que alguna part de res­pon­sa­bi­li­tat en el des­as­tre gene­ral devia tenir, feia l'orni.

Bé, però és que resulta que Stan­dard & Poor's, una de les agències que valo­ren la solvència dels deu­tes que eme­ten els governs i les empre­ses, ha dit que la solució no s'hi val. Que això de refi­nançar el deute al ter­mini, encara que sigui volun­tari, ben bé podria ser un impa­ga­ment selec­tiu. En con­seqüència, hau­ria d'abai­xar la qua­li­fi­cació del deute grec i, per exem­ple, el Banc Cen­tral Euro­peu ja no podria pres­tar més diners a Grècia.

L'any 2005, Stan­dard & Poor's va apu­jar la qua­li­fi­cació del deute del banc d'inversió Leh­man Brot­hers a l'esglaó més alt. Fal­ta­ven uns quants mesos perquè fes fallida. Per què li fem tant de cas?