Articles

Ja fa un any de tot allò

Em refe­reixo a la mani­fes­tació del 10 de juliol de 2010, la res­posta més decent d'un poble a una pro­posta inde­cent d'un auto­a­no­me­nat Alto Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Ep! Con­tra un text, apro­vat pels par­la­ments legítims i sig­nat pel monarca Joan Car­les de Borbó... que encara avui em pre­gunto per què no va abdi­car, si l'esmen­tat Tri­bu­nal aca­bava de dir-li que anava errat de comp­tes!

De tot allò, sí, en fa un any. Ho escric a començaments d'un altre juliol, després d'un juny estantís, on no hem estat fidels a l'himne: “Per quan vin­gui un altre juny esmo­lem ben bé les eines”. Que baix de to ha estat el “Bon cop de falç!” que no ens can­sem de repe­tir, pot­ser perquè ja ni sabem com pesa una falç i quanta savi­esa de pagès ha de tenir qui la vol esmo­lar.

No cauré en el parany de renyar la classe política, de la qual, a més, he for­mat part activa, perquè la seva medi­o­cri­tat està parint medi­o­cri­tats enraïmades. Sí que salu­daré, en canvi, que fun­ci­o­nin ges­tes que mai no con­si­de­ra­ria menors, com ara l'edició de La nis­saga cata­lana del món clàssic, a cura de Mont­ser­rat Tudela i de Pere Izqui­erdo, que ja ha glo­sat, des d'aquest diari, el regal dels déus que es diu Sam Abrams. Per cert: el lli­bre, de més de 500 pàgines, ha estat edi­tat per la revista Auriga, que ajuda i esti­mula els que es dedi­quen al món clàssic. ¿No és para­do­xal que li segués la sub­venció l'hono­ra­ble nét del poeta de Nau­sica, Joan Mara­gall?

També resulta esti­mu­lant que el Cor­re­llen­gua 2011 hagi començat a Sant Llo­renç Savall i que hagi triat, com a referència, Joan Oli­ver i/o Pere Quart, que va morir ara fa vint-i-cinc anys. Al lli­bre memo­rialístic de l'exili, amb anàlisis agu­des sobre els efec­tes sub­següents d'aque­lla pàgina tan bèstia de la nos­tra història, Max Aub recull les parau­les –i les recull en català!– de Joan Oli­ver quan el 1970 li retien home­natge a Ripoll. ¿Què en queda, d'aque­lla tena­ci­tat patriòtica, que va ser el fil roig de tan­tes fide­li­tats, com ara la vida i obra del pre­miat, amb honor, Albert Manent? ¿Es con­ver­tirà la ingra­ti­tud, bo i subs­ti­tuint la gasi­ve­ria, en allò que expli­carà arreu com som els cata­lans? ¿O para­rem, mesells, l'altra galta quan un Alto Tri­bu­nal ens clavi un cas­ta­nyot tan poc pacífic i tan far­cit d'ignoràncies?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.