‘Atlantis'

Demà, si la mete­o­ro­lo­gia t'ho per­met, faràs el teu dar­rer viatge. Serà el que farà 135 de la sèrie de trans­bor­da­dors de la NASA, i tan­carà un cicle de trenta anys con­nec­tant les esta­ci­ons espa­ci­als i la Terra. Tu ja eres l'única nau que res­tava en actiu, després de les explo­si­ons del Cha­llen­ger i del Colum­bia, i la reti­rada de l'Ende­a­vour i el Dis­co­very. Per a la gent de la meva gene­ració, que hem cres­cut amb els èxits i els des­as­tres de la vos­tra nis­saga, demà serà un dia par­ti­cu­lar. Un pèl trist i tot.

Quan va començar la cursa per l'espai, als anys sei­xanta, sem­blava que allò no tin­dria atu­ra­dor, i que al cap de poc temps tindríem un peu a tots els pla­ne­tes del Sis­tema Solar. Les novel·les i els films de ciència-ficció es van omplir d'aven­tu­res galàcti­ques, i tot­hom tenia assu­mit que al segle XXI els humans pas­se­jaríem per l'uni­vers com els romans tran­si­ta­ven per la Via Augusta. La rea­li­tat científica, però sobre­tot l'econòmica, s'han encar­re­gat de frus­trar les nos­tres al·luci­na­ci­ons.

Ara tu, nau ‘Atlan­tis', tan­ques un cicle que havia de ser bri­llant, i que ha aca­bat amb dis­creció i amb alguna tragèdia sonada. La veri­tat és que no hi ha quar­tos per anar a ficar el nas entre les estre­lles. La NASA diu que un altre pro­grama subs­ti­tuirà el teu, però no s'ha mullat ni amb ter­mi­nis ni amb com­pro­mi­sos en ferm. I els malalts de l'espai, els que vam pujar amb aque­lla pet­jada a la lluna que havia de ser un gran pas per a la huma­ni­tat, ens sen­tim una mica dece­buts. Pot­ser, al cap­da­vall, resulta que no érem déus.