Relat conjunt

El país s'ha tornat a instal·lar en un dels esports nacionals: el derrotisme. Alguns s'entesten a demostrar que el país està pitjor del que està, sense preveure les conseqüències d'atiar un foc que ja és prou potent. Sempre he sospitat que rere el discurs incendiari s'amaga la misantropia, per no parlar del nihilisme, ideologia perenne i característica de la nostra personalitat.

La setmana passada, en les jornades de reflexió organitzades a Arts Santa Mònica, l'escriptor Francesc Serés es va queixar de l'immobilisme del govern, una crítica actual que ha estat un dels retrets ancestrals que s'han fet en els llargs períodes de Convergència al poder. La prudència, un dels valors principals d'aquest partit, ha esdevingut sovint el seu pitjor defecte. Per aquest motiu em va agradar la resposta de Xavier Solà, secretari general de la conselleria de Cultura, quan va respondre –sense amagar el cap sota l'ala i no evitant l'argumentació– que els debats de les jornades els servirien per traçar el futur i aconseguir “un relat conjunt del país global que no hi és”. La primera resposta va ser important perquè convocar més de cinquanta professionals de diferents sectors per escoltar-los és un esdeveniment, després d'un llarg període dirigista, que ha generat més padrins i patricis, un retret a la política cultural republicana, exceptuant l'Institut Ramon Llull, des del qual Carod i Bargalló van impulsar amb decisió projectes exteriors fonamentals.

L'efecte que fan els Mascarell, Solà, Fèlix Riera i companyia és de més horitzontalitat, de ser més accessibles que els que presumien d'assemblearis. Suposo que són les paradoxes del poder, allò que Manuel Vázquez Montalbán no es cansava de repetir: “Cuerpo a tierra, que vienen los nuestros”. I els “nostres” finalment van resultar ser més jeràrquics i aristocratitzants que els suposats de dretes. Al final d'una de les taules de les jornades, Xavier Solà va concloure que “el problema del país és que fa set mesos, quan hi ha el canvi de govern, els principals projectes que troben són el Museu del Còmic de Badalona i el Museu Casteller de Valls”. Esperem que, malgrat la crisi, el país suri i tiri endavant.