Carterista

T'he vist a la cua dels detin­guts, pre­sumpte car­te­rista, i he tin­gut la pri­mera sor­presa de la set­mana; no sabia que fóssiu tants. Ente­sos, conec les estadísti­ques, però és clar, m'has d'enten­dre si no valoro prou la teva feina i el pes de la teva pro­fessió. Les xifres diuen que la major part dels teus bene­fi­ci­a­ris són turis­tes i visi­tants, i ales­ho­res les teves ges­tes em pas­sen més des­a­per­ce­bu­des. No és que no admiri la teva funció social, és que no en gau­deixo gaire.

Em pre­gunto per què l'han emprès con­tra tu en aques­tes dates, pre­ci­sa­ment. Pot ser que tin­gui res a veure amb el canvi de govern muni­ci­pal? No, és clar, hem de ser ben pen­sats i adver­tir que una ope­ració com aquesta no es pre­para en dos dies. Pot tenir a veure amb el ball de res­pon­sa­bles de segu­re­tat, la sor­tida del celebèrrim i ubèrrim xèrif Vilaró i l'entrada del duríssim i bus­cadíssim xèrif Delort? No, tam­poc, és obvi que el nom no fa la cosa, i que els pro­fes­si­o­nals sem­pre es guien per la rec­ti­tud i el deure.

Fins ara el dilema, o això ens expli­ca­ven, era que si t'atra­pa­ven el jutge et tor­nava en cosa de dos minuts al car­rer. Em pre­gunto si aquest cop les coses seran dife­rents, i si ho són, ales­ho­res em pre­gun­taré per què abans no ho podien ser. I per què era tan sen­zill mul­tar-me a mi quan treia la brossa vint minuts abans de l'hora, i tan difícil atra­par-te a tu. Jo sem­pre havia pen­sat que el motiu era que tu eres llest i jo era ruc. Si ara t'atra­pen com si res, què haig de pen­sar? Vull dir sense haver d'emu­lar l'admi­rat García Albiol.