De la batalla de l'Estatut a la del concert

Estic prou convençut que una de les principals raons del fracàs de l'Estatut del Parlament el 30 de setembre del 2005 va ser l'excés de tacticisme de les forces polítiques catalanes, que no va permetre defensar-lo de forma unitària a Madrid. Però també, que va ser la feblesa de la societat civil catalana que va facilitar la desfeta estatutària. Perquè sóc dels que pensen que la reacció de l'anomenada societat civil davant del pacte Mas-Zapatero de La Moncloa, que va segellar la retallada estatutària, va ser d'una covardia total, tot i que poc sorprenent. Eren èpoques de grans actes als fòrums de corbata i americana de l'IESE per reivindicar que Catalunya pogués decidir sobre l'aeroport del Prat. Però l'aristocràcia funcionarial de Madrid va imposar a Zapatero que d'això, res, i l'aeroport va volar de l'Estatut sense que cap prohom de la societat catalana digués ni ase ni bèstia. Ara els mateixos que van passar el ribot a l'Estatut, els socialistes, no volen ni traspassar la resta d'aeroports catalans. I potser millor, perquè vist com s'han traspassat els trens... Després d'aquests antecedents tenim sobre la taula un compromís electoral del partit en el govern, CiU, d'aconseguir el concert econòmic, el pacte fiscal o una transfusió sanguinofinancera. Tant se val. Per evitar que Catalunya acabi com va acabar la gallina dels ous d'or. Tant de bo que el president Mas se'n surti. Ara ja no per una qüestió de justícia i sentit de la democràcia en les relacions entre Catalunya i Espanya. Sinó per la pura supervivència del país. Però tot plegat fa dubtar. Perquè si Mas no va ser capaç d'aconseguir el respecte al model de finançament de l'Estatut del Parlament d'un Zapatero dèbil i suposadament “amic”, com s'ho farà per treure alguna cosa equiparable al concert econòmic a un envalentit Rajoy, que és qui va portar l'Estatut al Constitucional vulnerant la voluntat del poble de Catalunya exercida en referèndum. La qual cosa, d'altra banda, no ha impedit cap dels pactes actuals de CiU amb el PP. Però bé, sempre ens quedarà la possibilitat de fer una gran manifestació encapçalada pel president de la Generalitat. Vista l'experiència, però, no sé si a Madrid farà gaire efecte.