El fum de la CEOE no ens encega pas

Si fa uns dies era el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, qui anunciava que els funcionaris de la Generalitat potser haurien de treballar més (uns quants minuts al dia o menys dies de vacances) pel mateix salari, dilluns passat, el president de la CEOE, Joan Rosell, s'afegia al mateix front i dedicava unes quantes invectives als funcionaris incomplidors i prepotents argumentant que és fonamental per sortir de la crisi que se n'eradiqui la presència a l'administració pública.

Són dues opinions –rellevants pels càrrecs de qui les manifesten– que provenen de l'ampli i indiscutible consens que la nostra societat ha concertat sobre la necessitat que s'exigeixi a aquest col·lectiu el mateix que s'exigeix als altres treballadors, que s'eliminin privilegis de classe i que l'administració pública sigui lleugera de càrregues i eficient al màxim.

Ara bé, de la mateixa manera que aquest consens és tan evident com ignorat –cap dels governs que ens administren no fa res per canviar aquesta situació– també és igualment ampli el consens ciutadà sobre la necessitat que les càrregues dels esforços que cal fer per superar el moment crític actual es reparteixin equitativament entre totes les classes i els sectors socials, i això no exclou l'empresariat. Sembla com si només ens poguessin salvar de la crisi les mesures d'estalvi i de contenció que constrenyen la ciutadania corrent. I no és cert.

També ens ajudaria a remuntar l'economia que les entitats financeres restituïssin a la societat els fons de rescat provinents de les arques comunes. Que la lluita contra l'evasió de capitals i el frau fiscal fos més reeixida. Que no es practiqués el filibusterisme ocupacional rebentant salaris per contractar persones que, per no passar gana, accepten condicions d'esclavatge. Que es perseguís legalment i fiscalment la deslocalització d'activitats productives amb la conseqüent destrucció de llocs de treball. Que es vinculés la fiscalitat sobre els beneficis d'explotació a la creació d'ocupació...

Ja poden encendre tantes fogueres com vulguin des d'un govern liberal o des de la patronal, que el fum no ens encegarà pas.