No molesteu els veïns

Els meus pares vivien al cim d'una discoteca i cada nit es queixaven, els de la discoteca. És una acudit que Woody Allen, monologuista de capçalera, podria haver dedicat perfectament al propietari del castell de Sant Mori, a l'Alt Empordà –parcialment reconvertit en apartaments turístics–, que ha aconseguit que els jutges obliguin a silenciar durant la nit les campanes de l'església perquè, segons ell, pertorben el son dels clients. Creences religioses a banda, el tranquil so d'una campana forma part de l'inigualable repertori acústic que ofereix la vida rural a qui en sap gaudir, com el brunziment net dels grills, el raig d'una font fresca o el crec que fa sota les sabates un camp de blat acabat de segar. Però sempre hi ha culs de mal seure, per exemple el del propietari del castell de Sant Mori, que no s'acaba de trobar còmode ni amb els inconvenients de la vida primitiva, aquest so de les campanes que es veu que li penetra els timpans i el fa caure del llit, ni tampoc amb els de la vida moderna, com ara pagar l'Impost de béns immobles a l'Ajuntament, un tràmit empipador que et pots estalviar si has tingut l'habilitat d'obrir el teu negoci en un edifici catalogat com a bé cultural. Abans els pagesos eren mal vistos quan gosaven trepitjar la capital i feien nosa amb el cotxe perquè ocupaven el carril del bus. Ara que els jutges els han posat al punt de mira, fan nosa sense ni tan sols sortir del poble i encara arribarà el dia que una cosa tan saludable com renegar mentre engeguen el bestiar o caven al tros serà perseguida i penada en defensa del repòs d'aquest colonialisme urbanita que tot ho troba malament. El propietari del castell de Sant Mori té tot el dret del món a vetllar pel confort dels seus clients, també de no privar-los dels moderníssims tancaments acústics de portes i finestres que ofereix el mercat. Però si no vols fressa, el millor que pots fer és no obrir el teu negoci al costat dels pares d'en Woody Allen.