Qui traspassa la línia vermella?

El que pot­ser no volien exte­ri­o­rit­zar els polítics, però varen aca­bar fent-ho, el dia que uns des­con­tro­lats es van fer pas­sar per “indig­nats” i els van blo­que­jar l'entrada a la seu par­la­mentària, és fer-nos creure que són poc menys que into­ca­bles. Alguns varen apro­fi­tar l'avi­nen­tesa per desa­cre­di­tar tot el movi­ment d'“indig­nats” i, a més, mani­fes­tar-nos que el que va suc­ceir a les por­tes del parc de la Ciu­ta­de­lla és no només una acció repro­va­ble, sinó la més recri­mi­na­ble pos­si­ble, car havien menys­tin­gut el més sagrat en democràcia: difi­cul­tar la tasca par­la­mentària dels dipu­tats. Així ho va denun­ciar el pre­si­dent Mas en expres­sar que “havien tras­pas­sat la línia ver­me­lla”.

Fets com aquests, cer­ta­ment recri­mi­na­bles, ser­vei­xen per evi­den­ciar-nos com a mínim dues coses: 1) que la dinàmica dels par­tits i els objec­tius que per­se­guei­xen pro­vo­quen –malau­ra­da­ment– una alar­mant des­con­nexió jus­ta­ment amb qui, segons ells, són els sub­jec­tes de la seva acció política, ja que sovint ni escol­ten ni s'assa­ben­ten del que real­ment reclama la ciu­ta­da­nia; 2) a molts dels polítics, espe­ci­al­ment els que gua­nyen elec­ci­ons, només els pre­o­cupa com acon­se­guir la suma que ser­veix per con­fi­gu­rar majo­ries, però mai no ana­lit­zen les raons per les quals hi ha més del 30% d'elec­tors que no van a votar i, d'altres que hi van, voten en blanc o pro­vo­quen el vot nul.

Val­dria la pena que la classe política, abans d'indig­nar-se per uns fets de certa rellevància però del tot intrans­cen­dents com els del parc de la Ciu­ta­de­lla, s'aturés a ana­lit­zar les raons de la indig­nació de milers de ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes. Una molt forta indig­nació que està moti­vada, entre d'altres raons, per les deci­si­ons dels que estan al cap­da­vant del govern de la Gene­ra­li­tat i que pot­ser, per la seva alar­mant des­con­nexió amb la ciu­ta­da­nia, no en són prou cons­ci­ents (o no en volen ser), però que, amb les seves deci­si­ons, ells sí que han tras­pas­sat i de manera exces­si­va­ment trans­cen­den­tal la línia ver­me­lla de la més ele­men­tal ètica política. La línia ver­me­lla que mal­met la dig­ni­tat dels tre­ba­lla­dors i assa­la­ri­ats, en atemp­tar con­tra l'estat del benes­tar per haver apli­cat mesu­res res­tric­ti­ves que per­ju­di­quen els usu­a­ris de la sani­tat i de l'ense­nya­ment públics; la de l'hones­te­dat política, en pro­moure reta­lla­des inne­cessàries, jus­ti­fi­cant-les pel mal estat de les finan­ces, que en cap cas no són tan alar­mants com ens han vol­gut fer creure; la de la decència, en apro­var en el Par­la­ment, o donant-hi suport en el Congrés de Dipu­tats, lleis que per­ju­di­quen els interes­sos dels sec­tors més des­fa­vo­rits; la de la més deni­grant incon­gruència en pac­tar de nou amb qui ens va impug­nar l'Esta­tut els pres­su­pos­tos d'enguany, l'eli­mi­nació de l'impost de suc­ces­si­ons que bene­fi­cia els més rics quan es fan reta­lla­des que per­ju­di­quen els més neces­si­tats, o incre­men­tant el que grava el preu de l'aigua.

Senyo­res i senyors polítics, senyo­res i senyors dipu­tats i mem­bres del govern, dis­sor­ta­da­ment la ciu­ta­da­nia encara no ha reac­ci­o­nat davant l'alt nivell de des­ver­go­nyi­ment que es pot obser­var entre la classe política. Hi ha tanta pre­potència i arrogància entre deter­mi­nats polítics, que no els importa incom­plir les seves pro­me­ses elec­to­rals o veure's impli­cats i impu­tats en casos de cor­rupció. Pot­ser és per això que s'han cre­gut into­ca­bles. Això, però, no pot seguir així i cal espe­rar que en un futur no llunyà la ciu­ta­da­nia i la soci­e­tat civil reac­ci­o­na­ran a temps per cap­gi­rar aquesta malèfica inèrcia i pro­moure la revo­lució social que forci un canvi radi­cal en el sis­tema democràtic, amb l'elecció oberta dels can­di­dats, en la retri­bució trans­pa­rent dels seus ingres­sos o en l'eli­mi­nació de pre­ben­des i pen­si­ons que, a més de milionàries, cons­ti­tu­ei­xen un greuge com­pa­ra­tiu amb el vigent sis­tema de pen­si­ons de qual­se­vol dels assa­la­ri­ats, sigui quina sigui la seva cate­go­ria pro­fes­si­o­nal.