Sentís

El teu cas és dels que em fan preguntar-me què hauria fet jo. És fàcil alçar el dit acusador contra algú que ha mort a les portes dels 100 anys. Fàcil perquè ja no hi ets, i fàcil perquè has viscut tanta vida que és impossible no trobar-hi errors. D'acord, tu eres un repòrter catalanista, que et vas atansar a la Generalitat republicana, i que amb la Guerra Civil, considerant-te home d'ordre i de tradició, vas passar-te a l'altre bàndol. Vas fer d'espia i propagandista del règim de Franco. Sí.

També és cert, Carles Sentís, que et vas anar adaptant als canvis de temps. Amb la Transició, vas col·laborar en el restabliment de la Generalitat i el retorn de Tarradellas. No es pot dir, per tant, que fossis ni un franquista de pedra picada ni un demòcrata sense fissures. No vas ser fidel a cap ideologia. Vas nedar i guardar la roba, vas mirar de sobreviure en temps turbulents i vas fer el que et va semblar més convenient per no passar ni gana ni penúries.

Què hauria fet jo en el teu cas? No ho sé, sobretot quan penso com, des dels teus primers reportatges sobre els immigrants murcians (Viatge en el Transmiserià), el que més t'havia impactat sempre havia estat la prostració humana. A més, eres un home molt lúcid, les vas veure venir i segurament vas tenir molt clar que no volies acabar a cap camp de concentració ni entre barrots ni amb un tret al clatell. De totes les causes que vas servir, la més important sempre vas ser tu i el teu benestar. Què hauria fet jo? Què hauríem fet tots?